08:09 - A 5 minuts d'agafar el tren bala. Quan he arribat a l'estació li he preguntat a la noia de la guixeta com arribar fins a Nikko per corroborar la informació que ja tenia, la pobra noia per variar no sabia gaire anglès i s'estava liant. Al final he entès el que pretenia dir però m'ha demanat perdó i tot!! Typical japanese. En realitat no ha contestat la meva pregunta perquè el que m'explicava és que havia d'agafar un cotxe de l'1 al 5 perquè la resta estan reservats. Aquí no hi ha qui entengui com funcionen les files. A part d'haver seients reservats, que són uns cotxes en concret, la gent fa dues files mentre espera el tren. Una és vermella i l'altra és verda. No entenc el perquè i no reconec els kanjis així que ni idea.
08:18 - Dins el Shinkansen. Al final les files no sé si significaven alguna cosa perquè un cop ha arribat el tren tothom ha començat a pujar sense seguir un ordre gaire concret. Ahir a la nit i avui també he corroborat una cosa que diuen i és allò de que els trens van a petar a les hores punta d'una manera exagerada. Quan creus que no hi cap més gent veus com entren 4 persones més. A més es fan lloc "dissimuladament". Són tant tímids i en comptes de dir algo es queden mirant al terre mentre t'espitxen cap un cantó. Allò que a BCN no faries perquè sembla de mala educació aquí és el contrari, curiós per ser un dels països amb la gent més educada del món. Respecte a això hi ha una altra cosa curiosa que també és certa. En els trens japonesos hi ha un silenci sepulcral. Avui he vist dos estudiants parlant i rient-se, super baix, gairabé no se sentien però clar enmig de tant silenci era difícil que no cridés l'atenció. Podies veure com alguns japonesos se'ls miraven amb mala cara. I ara una anècdota d'ahir: A les 07:45 del matí vaig anar a pixar, després de llevar-me. Vaig passejar tot el dia amunt i avall, em vaig prendre una cocacola, una fanta, un sprite, mig aquarius, gairabé una ampolla d'aigua de 33ml, mitja ampolla d'algo fastigós (tenia gust a cafè fred sense sucre. Molt, molt dolent) i potser alguna cosa més. Doncs bé, no vaig pixar fins les 20h que vaig arribar a l'hotel, però és que no em van començar a agafar ganes fins les 19h aproximadament. Em sembla que amb això us podeu fer una idea de la calor que fa aquí. Gairabé no has de passar pel lavabo de tant que acabes suant!! És increïble. Ah, una altra curiositat és els pocs cotxes que hi ha per ser una gran ciutat. Aquí pràcticament tothom va amb transport públic o amb bicicleta. Respecte a les bicis és molt comú veure mares portant dos nens en cistelles, una al davant i una altra al darrere, tot i que això en concret ho vaig veure més a Kanda que no pas a Tokyo. Aquí hi ha parquings de bici de pagament xD
10:05 - He parat a prendre un cafè perquè està plovent i havia d'anar al lavabo (si, avui si, fa mal temps i aquí al nord fa fred). 350 yens ni més ni menys (uns 3.60€). La dona també m'ha donat una beguda que segons comenta és típica de Naruto. És lleugerament amarg i m'ha recordat una mica a l'orxata. Crec que és una espècie de tè que es pren fred perquè m'ha dit el nom i era no sé què ocha (ocha és tè). Sembla que avui tindré pluja tot el dia, per sort és molt lleugera, si jo fos un núvol m'avergonyiria ploure així. El que trobo a faltar és una samarreta de màniga llarga, no esperava que aquí hi hauria temperatures tant baixes, tot i que suposo que al caminar m'aclimataré ja que hi ha uns 30 minuts fins a la zona de temples, calculo uns 2km com ahir.
Nota: Mugicha es el nom de la beguda que m'ha donat la dona. Com que li he caigut bé perquè li he donat conversa m'ha regalat una bosseta amb la que fer una gerra sencera i també m'ha donat un caramel :)
15:11 - Després de patejar-me gairabé tot el que podia patejar-me de Nikko he parat a dinar a l'únic lloc on sembla que no intenten desplumar-te. Nikko és genial, molt, molt, molt recomanable. De moment és el lloc que més he disfrutat. El que és molt curiós és que la gent va només a veure el temple Toshogu i rodalies (el que permet l'entrada de 1300€) ja que és el que recomanen a les guies i per internet. Tothom diu "no et perdis aquest complex de temples i si et sobra temps i ganes pots visitar altres coses"... cosa que la gent no fa. Toshogu estava PLE de gent, després jo he seguit camí amunt, per la muntanya a la vora de la carretera i he trobat un munt de llocs interessants. En tot el camí m'he trobat amb dues parelles de japonesos -que anaven a resar- i de baixada amb una parella de japonesos que aparentment acompanyaven a una d'estrangers, però a més aquests han pujat en cotxe, el tenien aparcat a prop. Una pena per tota aquesta gent que es perd la meitat del que es pot veure a Nikko. S'ha de dir que és una caminata bastant dura, sobretot després de les escales que has de pujar per pujar fins la tomba de Leiasu Tokugawa, a l'est de Toshogu però val la pena. Tallo que la dona m'ha fotut la bronca perquè el yakisoba s'ha de menjar calent (bullint diria jo).
Aquí fins i tot les estatues de buda tenen cabell l'oreal! xD
El dia que vingueu a Nikko no ho dubteu, aneu on he dinat jo. A sobres la meitat dels plats són per vegetarians -ja saps Sílvia!- i és realment MOLT bo. El problema: És minúscul, només hi ha tres taules. Crec que he tingut molta sort tot i que després han acoplat a la meva taula a un altre viatger solitari (i no, no he fet amics, al Japó fins i tot quan dines és millor no xerrar). Per cert, al davant meu tenia una parella de catalans. El secret marxa amb mi, perquè no els he dit res. Qui sap, potser algun dia veuen el meu bloc i diuen "osti, aquest és el xaval que va intentar comunicar-se en japonès amb la senyora del restaurant -sense gaire èxit-" :-P m'he aficionat oficialment al yakisoba, però el de veritat, no la "còpia xina" de la marca pastas Maggi. Insisteixo, heu de dinar aquí si veniu a Nikko. He estat a punt de repetir i tot.
En fi, ara estic al tren de tornada a Utsunomiya que és on he d'agafar el Shinkansen de tornada a Tokyo. Volia visitar el sud de Nikko perquè possiblement hi havia coses interessants que no et diu la guia ni internet, però fa molt de fred, tinc els pantalons i els peus mullats de quan he estat caminant camp a través pel bosc i encara em queden 13 dies pel que no em vull arriscar a posar-me malalt. Ah, i com es nota que avui no he suat! Són les 16:05, tinc ganes de pixar i ja he passat tres cops pel lavabo! PD: No us recomano els lavabos d'estil japonès si heu de fer alguna cosa més que pixar (ni ho he provat ni penso fer-ho). Quan arribi a la ciutat, una bona dutxa i potser vaig a veure la torre de Tokyo quan sigui fosc. Ja ne!
16:51 - Bé, ja he pujat al Shinkansen i començo a entendre la gràcia de pagar una mica més per reservar seient. Està ple i em tocarà anar de peu durant el trajecte de 45 minuts. Com si no estigués ja prou cansat... per cert, va tant fi aquest tren que tot i estar de peu ni m'he adonat de quan s'ha posat en marxa. Vaig a veure si trobo algun lavabo en el tren.
Matí del dia següent: Finalment no vaig fer res ahir a la nit. Plovia bastant, anava a anar a Shibuya però era tadd i tenia por de quedar-me tirat perquè l'últim tren passava a les 12 de la nit i només faltava una hora, així que vaig tornar a l'hotel.
Per cert, m'he tallat el cabell
08:18 - Dins el Shinkansen. Al final les files no sé si significaven alguna cosa perquè un cop ha arribat el tren tothom ha començat a pujar sense seguir un ordre gaire concret. Ahir a la nit i avui també he corroborat una cosa que diuen i és allò de que els trens van a petar a les hores punta d'una manera exagerada. Quan creus que no hi cap més gent veus com entren 4 persones més. A més es fan lloc "dissimuladament". Són tant tímids i en comptes de dir algo es queden mirant al terre mentre t'espitxen cap un cantó. Allò que a BCN no faries perquè sembla de mala educació aquí és el contrari, curiós per ser un dels països amb la gent més educada del món. Respecte a això hi ha una altra cosa curiosa que també és certa. En els trens japonesos hi ha un silenci sepulcral. Avui he vist dos estudiants parlant i rient-se, super baix, gairabé no se sentien però clar enmig de tant silenci era difícil que no cridés l'atenció. Podies veure com alguns japonesos se'ls miraven amb mala cara. I ara una anècdota d'ahir: A les 07:45 del matí vaig anar a pixar, després de llevar-me. Vaig passejar tot el dia amunt i avall, em vaig prendre una cocacola, una fanta, un sprite, mig aquarius, gairabé una ampolla d'aigua de 33ml, mitja ampolla d'algo fastigós (tenia gust a cafè fred sense sucre. Molt, molt dolent) i potser alguna cosa més. Doncs bé, no vaig pixar fins les 20h que vaig arribar a l'hotel, però és que no em van començar a agafar ganes fins les 19h aproximadament. Em sembla que amb això us podeu fer una idea de la calor que fa aquí. Gairabé no has de passar pel lavabo de tant que acabes suant!! És increïble. Ah, una altra curiositat és els pocs cotxes que hi ha per ser una gran ciutat. Aquí pràcticament tothom va amb transport públic o amb bicicleta. Respecte a les bicis és molt comú veure mares portant dos nens en cistelles, una al davant i una altra al darrere, tot i que això en concret ho vaig veure més a Kanda que no pas a Tokyo. Aquí hi ha parquings de bici de pagament xD
10:05 - He parat a prendre un cafè perquè està plovent i havia d'anar al lavabo (si, avui si, fa mal temps i aquí al nord fa fred). 350 yens ni més ni menys (uns 3.60€). La dona també m'ha donat una beguda que segons comenta és típica de Naruto. És lleugerament amarg i m'ha recordat una mica a l'orxata. Crec que és una espècie de tè que es pren fred perquè m'ha dit el nom i era no sé què ocha (ocha és tè). Sembla que avui tindré pluja tot el dia, per sort és molt lleugera, si jo fos un núvol m'avergonyiria ploure així. El que trobo a faltar és una samarreta de màniga llarga, no esperava que aquí hi hauria temperatures tant baixes, tot i que suposo que al caminar m'aclimataré ja que hi ha uns 30 minuts fins a la zona de temples, calculo uns 2km com ahir.
Nota: Mugicha es el nom de la beguda que m'ha donat la dona. Com que li he caigut bé perquè li he donat conversa m'ha regalat una bosseta amb la que fer una gerra sencera i també m'ha donat un caramel :)
15:11 - Després de patejar-me gairabé tot el que podia patejar-me de Nikko he parat a dinar a l'únic lloc on sembla que no intenten desplumar-te. Nikko és genial, molt, molt, molt recomanable. De moment és el lloc que més he disfrutat. El que és molt curiós és que la gent va només a veure el temple Toshogu i rodalies (el que permet l'entrada de 1300€) ja que és el que recomanen a les guies i per internet. Tothom diu "no et perdis aquest complex de temples i si et sobra temps i ganes pots visitar altres coses"... cosa que la gent no fa. Toshogu estava PLE de gent, després jo he seguit camí amunt, per la muntanya a la vora de la carretera i he trobat un munt de llocs interessants. En tot el camí m'he trobat amb dues parelles de japonesos -que anaven a resar- i de baixada amb una parella de japonesos que aparentment acompanyaven a una d'estrangers, però a més aquests han pujat en cotxe, el tenien aparcat a prop. Una pena per tota aquesta gent que es perd la meitat del que es pot veure a Nikko. S'ha de dir que és una caminata bastant dura, sobretot després de les escales que has de pujar per pujar fins la tomba de Leiasu Tokugawa, a l'est de Toshogu però val la pena. Tallo que la dona m'ha fotut la bronca perquè el yakisoba s'ha de menjar calent (bullint diria jo).
Vàries fotos del complex de temples
I aquí podeu veure la part de Nikko "no comercial" que la gent es perd: Meravelles que et trobes pujant la muntanya
Aquí fins i tot les estatues de buda tenen cabell l'oreal! xD
El dia que vingueu a Nikko no ho dubteu, aneu on he dinat jo. A sobres la meitat dels plats són per vegetarians -ja saps Sílvia!- i és realment MOLT bo. El problema: És minúscul, només hi ha tres taules. Crec que he tingut molta sort tot i que després han acoplat a la meva taula a un altre viatger solitari (i no, no he fet amics, al Japó fins i tot quan dines és millor no xerrar). Per cert, al davant meu tenia una parella de catalans. El secret marxa amb mi, perquè no els he dit res. Qui sap, potser algun dia veuen el meu bloc i diuen "osti, aquest és el xaval que va intentar comunicar-se en japonès amb la senyora del restaurant -sense gaire èxit-" :-P m'he aficionat oficialment al yakisoba, però el de veritat, no la "còpia xina" de la marca pastas Maggi. Insisteixo, heu de dinar aquí si veniu a Nikko. He estat a punt de repetir i tot.
No us podeu perdre aquest restaurant!!
En fi, ara estic al tren de tornada a Utsunomiya que és on he d'agafar el Shinkansen de tornada a Tokyo. Volia visitar el sud de Nikko perquè possiblement hi havia coses interessants que no et diu la guia ni internet, però fa molt de fred, tinc els pantalons i els peus mullats de quan he estat caminant camp a través pel bosc i encara em queden 13 dies pel que no em vull arriscar a posar-me malalt. Ah, i com es nota que avui no he suat! Són les 16:05, tinc ganes de pixar i ja he passat tres cops pel lavabo! PD: No us recomano els lavabos d'estil japonès si heu de fer alguna cosa més que pixar (ni ho he provat ni penso fer-ho). Quan arribi a la ciutat, una bona dutxa i potser vaig a veure la torre de Tokyo quan sigui fosc. Ja ne!
16:51 - Bé, ja he pujat al Shinkansen i començo a entendre la gràcia de pagar una mica més per reservar seient. Està ple i em tocarà anar de peu durant el trajecte de 45 minuts. Com si no estigués ja prou cansat... per cert, va tant fi aquest tren que tot i estar de peu ni m'he adonat de quan s'ha posat en marxa. Vaig a veure si trobo algun lavabo en el tren.
Matí del dia següent: Finalment no vaig fer res ahir a la nit. Plovia bastant, anava a anar a Shibuya però era tadd i tenia por de quedar-me tirat perquè l'últim tren passava a les 12 de la nit i només faltava una hora, així que vaig tornar a l'hotel.
Per cert, m'he tallat el cabell
2 comentaris:
I per què no els vas dir res als catalans?? Diuen que són una gent una mica garrepa però normalment no mosseguen :P
I això de tallar-te el cabell et va agafar el rampell o ja ho portaves pensat? Et queda molt bé, però si somrius una mica a les fotos quedaries millor jeje
Si no has portat roba de màniga llarga millor compra-te'n i així ja tens un souvenir!
Apa que et segueixis divertint!!!
Me gusta, entrada completita, me encanta ver el dia a dia de los japoneses y su comportamiento, ojalá tuviéramos aquí esa actitud en los trenes/metros, que están llenos de subjormales canis y demás escoria, menos mal que van a comenzar a meter multas.
A lo del pelo:Buuuuuuuuuuh :P
Publica un comentari a l'entrada