12:15 - Aquest matí he estat a Fushimi Inari. És el paradís de les escales, si t'agrada pujar-ne, aquí disfrutaràs com un nen amb un sugus. Seriously. He pujat més de 500 escales possiblement unes 800. Ho sé perquè de baixada les he comptat, he baixat per una altra banda que n'hi havia menys que per on he pujat i tot i així m'han sortit més de 500. Totes les escales estan protegides per centenars de Torii (les portes aquestes vermelles) alineats l'un darrere l'altre, pel que tens la sensació d'anar per un passadís vermell tota l'estona. Com ja he dit, de baixada he tornat per un altre lloc travessant un poble que ha resultat ser Tokofuji (o algo així) que és el que hi ha entre Inari i Kyoto. Això demostra que he pujat uns quants quilòmetres d'escales xD A Inari m'he adonat que la gent acostuma molt a saludar els desconeguts quan se'ls creuen, un costum que era molt comú al Japó però que ara sobretot prop dels nuclis urbans s'està perdent. Ara sóc en un bus camí d'Ohara. Vaig fer bé de mirar el tema del transport perquè hi ha unes 15 parades de busos i cada parada té entre 2 i 6 busos diferents. En aquest cas era la parada C-3 i el bus 17. El preu són uns 580 yen i els hauré de pagar al baixar del bus.
14:15 - Després de voltar mitja hora per Ohara he parat a dinar. Ohara ÉS car, per menys de 1000 yens és difícil -per no dir impossible- menjar sense quedar-te amb gana. Per sort a fora hi ha una màquina expenedora de gelats que visitaré tal com surti d'aquí. A Ohara, a més, no hi ha cartells en anglès, pel que vas totalment a cegues.
16:00 - Què pels pèls. Acabo d'arribar a l'estació de busos que el bus ja marxava, però per sort el conductor m'ha vist intentant creuar la carretera (el semàfor triga una eternitat) i m'ha esperat. Després de dinar he passat del gelat perquè val 300 yen, tot i que després he acabat caient perquè tenia gana, feia calor i a més tenia curiositat per saber com era aquell sandwich de gelat de tè verd. Estava bo però han estat tres mossegades de 100 yens cada una. Però ja torno a adelantar coses.
Al sortir del lloc on he dinat he continuat cap a l'esquerra fins a arribar a una casa molt antiga que té un jardí japonès amb un arbre que és molt famós per ser gairabé milenari (té uns 700 anys). L'entrada eren 800 yens, caríssima, però aquí a Ohara totes valen molta pasta. De totes maneres ha valgut la pena perquè aquí podies moure't lliurement pel jardí i per la casa. Podies anar a l'habitació principal amb vistes al jardí i sobre el terra de tatami hi havia una estora vermella rodejant tota l'habitació perquè poguessis seure. Allà et servien un té verd de qualitat junt amb una pasteta d'aquestes del Doraemon (no recordo el nom) que si no recordo malament el farciment és de llenties però és dolç i era molt bona. El tè era molt amarg i a més tenia molta consistència però es notava que era de qualitat. Te'l servia una japonesa com si fos un ritual, pas per pas i lentament, tot molt estudiat i amb les reverències pertinents. Una experiència curiosa.
Després d'això he anat a voltar pel poble però degut al mal de cap he decidit tornar. No és gaire però si que tinc la molèstia, crec que és culpa del sol que m'ha donat aquests últims dies, res que no es passi amb un paracetamol. No me l'he pres al matí perquè no m'agrada prendre medecines però en aquest cas faré una excepció. Després una dutxeta i a jugar amb la DS... dic, a descansar jejeje Per cert, respecte a Ohara s'ha de tenir en compte algunes coses per decidir si compensa anar-hi: El viatge en bus és car, surt per 1160 yens anada i tornada i són algo més de dues hores. L'alternativa és un combo de metro i bus (està explicat al planning del desè dia crec) que triga una mica menys d'hora i mitja (40 minuts anada i 40 tornada) i és una mica més car. El JRP no serveix de res per anar a Ohara.
A banda d'això, menjar i beure és car. 1) Les màquines expenedores a tot Japó són cares (entre 100 i 150 yens). 2) el menjar a Ohara ronda els 800 - 1500 yens, sent els 800 que no quedes tip i els 1500 que et quedes bé. El contrast contra els 400 - 600 de Tokyo és evident. 3) Els temples i jardins són cars. L'entrada ronda els 700 - 800 yens cada un amb alguna excepció d'un mini temple per 300 yens, però res que no hagueu vist abans. Segurament la casa de tè on he estat jo és la visita més recomanada. També cal dir que no he explorat massa la zona, he aprofitat molt poc el viatge i possiblement hi ha moltes coses interessants a veure a part del que he comentat. Aquí cadascú haurà d'investigar per la seva banda. També recomano venir molt aviat, jo he agafat el bus a les 12 i pico perquè primer he volgut anar a Inari, que pensava fer-ho ahir però amb el viatge a Osaka va quedar descartat. Sigui com sigui, en el proper viatge que faci donaré prioritat per exemple a Koyasan, que aquest cop no he visitat per falta de temps però crec que val més la pena que Ohara.
19:22 - Acabo de fer una migdiada i encara tinc una son... soparé algo, recolliré coses i a dormir, demà deixo l'habitació pel que m'hauré de llevar aviat i és millor que empaqueti ara tot el possible.
Fushimi Inari
14:15 - Després de voltar mitja hora per Ohara he parat a dinar. Ohara ÉS car, per menys de 1000 yens és difícil -per no dir impossible- menjar sense quedar-te amb gana. Per sort a fora hi ha una màquina expenedora de gelats que visitaré tal com surti d'aquí. A Ohara, a més, no hi ha cartells en anglès, pel que vas totalment a cegues.
16:00 - Què pels pèls. Acabo d'arribar a l'estació de busos que el bus ja marxava, però per sort el conductor m'ha vist intentant creuar la carretera (el semàfor triga una eternitat) i m'ha esperat. Després de dinar he passat del gelat perquè val 300 yen, tot i que després he acabat caient perquè tenia gana, feia calor i a més tenia curiositat per saber com era aquell sandwich de gelat de tè verd. Estava bo però han estat tres mossegades de 100 yens cada una. Però ja torno a adelantar coses.
Al sortir del lloc on he dinat he continuat cap a l'esquerra fins a arribar a una casa molt antiga que té un jardí japonès amb un arbre que és molt famós per ser gairabé milenari (té uns 700 anys). L'entrada eren 800 yens, caríssima, però aquí a Ohara totes valen molta pasta. De totes maneres ha valgut la pena perquè aquí podies moure't lliurement pel jardí i per la casa. Podies anar a l'habitació principal amb vistes al jardí i sobre el terra de tatami hi havia una estora vermella rodejant tota l'habitació perquè poguessis seure. Allà et servien un té verd de qualitat junt amb una pasteta d'aquestes del Doraemon (no recordo el nom) que si no recordo malament el farciment és de llenties però és dolç i era molt bona. El tè era molt amarg i a més tenia molta consistència però es notava que era de qualitat. Te'l servia una japonesa com si fos un ritual, pas per pas i lentament, tot molt estudiat i amb les reverències pertinents. Una experiència curiosa.
La casa de tè i el seu Jardí
Després d'això he anat a voltar pel poble però degut al mal de cap he decidit tornar. No és gaire però si que tinc la molèstia, crec que és culpa del sol que m'ha donat aquests últims dies, res que no es passi amb un paracetamol. No me l'he pres al matí perquè no m'agrada prendre medecines però en aquest cas faré una excepció. Després una dutxeta i a jugar amb la DS... dic, a descansar jejeje Per cert, respecte a Ohara s'ha de tenir en compte algunes coses per decidir si compensa anar-hi: El viatge en bus és car, surt per 1160 yens anada i tornada i són algo més de dues hores. L'alternativa és un combo de metro i bus (està explicat al planning del desè dia crec) que triga una mica menys d'hora i mitja (40 minuts anada i 40 tornada) i és una mica més car. El JRP no serveix de res per anar a Ohara.
Gelat de tè verd. Era molt bó!
I aquí podem veure una mica del paissatge i arquitectura d'Ohara
A banda d'això, menjar i beure és car. 1) Les màquines expenedores a tot Japó són cares (entre 100 i 150 yens). 2) el menjar a Ohara ronda els 800 - 1500 yens, sent els 800 que no quedes tip i els 1500 que et quedes bé. El contrast contra els 400 - 600 de Tokyo és evident. 3) Els temples i jardins són cars. L'entrada ronda els 700 - 800 yens cada un amb alguna excepció d'un mini temple per 300 yens, però res que no hagueu vist abans. Segurament la casa de tè on he estat jo és la visita més recomanada. També cal dir que no he explorat massa la zona, he aprofitat molt poc el viatge i possiblement hi ha moltes coses interessants a veure a part del que he comentat. Aquí cadascú haurà d'investigar per la seva banda. També recomano venir molt aviat, jo he agafat el bus a les 12 i pico perquè primer he volgut anar a Inari, que pensava fer-ho ahir però amb el viatge a Osaka va quedar descartat. Sigui com sigui, en el proper viatge que faci donaré prioritat per exemple a Koyasan, que aquest cop no he visitat per falta de temps però crec que val més la pena que Ohara.
19:22 - Acabo de fer una migdiada i encara tinc una son... soparé algo, recolliré coses i a dormir, demà deixo l'habitació pel que m'hauré de llevar aviat i és millor que empaqueti ara tot el possible.
5 comentaris:
Me encanta eso de que te saluden sin que te conozcan, es una costumbre que deberían adoptar todas las culturas, de hecho me recuerda que hace años (mucho) también se hacía por aquí, y de hecho en algunos pueblos cerraícos me suena de que se sigue haciendo, lástima que te tengas que aventurar un poco para ver un poco de amabilidad, ya sea en Japón o en Hispañistán.
Nota mental, no ir a Ohara si voy a Japón, caro y además sin indicaciones.
Mola lo de la ceremonia del te, por lo que se ve en los animes/dibujos es algo que se toma muy en serio.
Oye, tengo una curiosidad, ¿Te has topado ya con alguno de esos ciber-cafés donde tienen gatos paseando para los que les encantan los gatos? Había oído que se habían puesto bastante de moda en Japón y no me extrañaría conociendo como son esa gente :P
Carai tio, quina aventura, seguim expectants la Silvia i jo jejejeje (encara que no comentem massa) Porta'm el bamboo!!!! (4 llavors de bamboo gegant en tinc prou jajajajaja)
Cap a on vas ara?
He trobat llavors de bonzai i de moltes coses més, però de bamboo res de res
Molt interessant i divertit tot plegat, però especialment el tema del té i la japonesa. Per fi has deixat aquesta habitació! Aviam què tal els propers díes a les noves habitacions.
Els japonesos es prenen mooolt seriosament el tema del ritual del te, servir-lo és un art que requereix anys d'estudi!
Com portes el japonès?entenies alguna indicació a ohara?
Publica un comentari a l'entrada