Si heu llegit l'entrada anterior, us imaginareu que aquest dia vam llevar-nos tard. Havíem anat a dormir cap a les 3 i mitja de la matinada, així que ens vam llevar sense presses sobre les 9 i mitja del matí. Vam fer una dutxa per desvetllar-nos i vam baixar a la cafeteria a prendre un cafè. Mentre érem allà vam tornar-nos a trobar amb l'home vell del matí anterior que ens va saludar i ens va donar uns caramels de tè macha. Poc després de fer el cafè, vam decidir anar a Harajuku.
Harajuku és el lloc on va molta gent jove a comprar l'última moda. Hi ha de tot, des de roba pija (i molt cara) fins a roba d'estil gòtic, a més de moltes, moltíssimes frikades. També és aquí on els diumenges per la tarda s'ajunta molta gent que li agrada anar de cosplay, però com que era dissabte no hi havia gairabé cap d'aquests.
Vam estar unes tres hores, jo volia comprar roba però a banda d'una samarreta no vaig comprar res ja que tot era bastant car. Això si, al contrari que a catalunya, aquí hi havia molta roba de la meva talla. El proper cop que hi vagi si que compraré més coses. També vaig comprar un rellotge, però finalment vaig dir-li a l'Arnau d'anar tirant cap a una altra banda perquè em trobava molt malament. Això és degut al sol, que va estar caient sense pietat sobre nosaltres durant totes aquestes hores, i sense gorra ni res, doncs ja se sap.
Al marxar d'aquí vam anar a Shibuya. Sortint de l'estació vam fer-nos la típica foto amb el monument del Hachiko i després vam anar al Mandarake (botiga manga). Allà vaig trobar un llibre d'il·lustracions de Nausica, de mà de Hayao Miyazaki. De fet són esbossos en acuarela de quan estaven fent el disseny de personatges i escenaris. Molt xulo, per uns 15€. A banda d'això, només vaig comprar un parell de peticions que m'havien fet. Seguia marejat així que aviat vaig dir a l'Arnau de tornar cap a Ikebukuro. Ja eren les 5 de la tarda.
Quan vam tornar vam anar a dinar. La veritat és que no recordo exactament a on va ser, però si recordo que vam dinar bé (com sempre!). Finalment, vam tornar cap a l'hotel, i vam fer la resta de la tarda allà. Vaig demanar-me una cervesa sense massa ganes, per beure alguna cosa. El Lungile -no sé ben bé com va anar- va acabar presentant-me a una noia sueca que ja havíem vist algun dia per allà. La pobre noia es va desfogar perquè estava molt irritada ja que la seva xicota deia que es trobava malament i duia més d'una setmana tancada a l'habitació de l'hotel. Havien vingut per anar a uns 12 o 13 concerts i només havien pogut anar a dos. També em va estar explicant coses molt estranyes que havien passat al concert, però en fin, res prou important per comentar aquí. Dues hores més tard per fi em va deixar lliure. Em va caure bé la noia però com que no em trobava massa bé la pallissa que em va donar em va deixar encara més aixafat.
Quan ella va marxar vaig anar en direcció al Lungile, Arnau i companyia i no sé com va anar que em van plantar davant d'una japonesa. Es deia Ryoko, i era la noia més tímida que he vist a la meva vida. Resulta que treballa a la Creu Roja i té més o menys la meva edat. Com que em costava concentrar-me va ser molt difícil parlar amb ella -per variar era una japonesa que no sap anglès- però tot i així vam xerrar una mica. Finalment el Lungile la va convèncer perquè anés a sopar amb ell, la seva "xicota" i el seu germà (no de sang, però ens el va presentar com a tal).
Jo i l'Arnau vam quedar-nos una estona més, vam sopar al mateix hotel ja que jo no em sentia amb ganes de moure'm i vam plegar veles aviat, potser cap a les 10 de la nit, ja que a l'endemà ens havíem de llevar aviat per agafar el vol.
Aquest dia no va ser res de l'altre món, però tampoc va ser tant descafeinat com a priori pot semblar després del que he escrit. Suposo que no va estar malament del tot, l'únic inconvenient va ser el mal de cap que em va causar el sol a Harajuku. Això si, aquella nit va ser la pitjor que vam passar. Creiem que ningú va aconseguir dormir a l'habitació a causa de lo sorollós que era un dels companys d'habitació, que roncava d'una manera com no he sentit mai a ningú. Però bé, com que era el dia de tornada, tampoc ens va preocupar gaire.
I així és com va acabar el nostre viatge. Un viatge ple d'alts i baixos però que a pesar de tot també ens va deixar bones experiències.
A reveure!
Harajuku és el lloc on va molta gent jove a comprar l'última moda. Hi ha de tot, des de roba pija (i molt cara) fins a roba d'estil gòtic, a més de moltes, moltíssimes frikades. També és aquí on els diumenges per la tarda s'ajunta molta gent que li agrada anar de cosplay, però com que era dissabte no hi havia gairabé cap d'aquests.
Vam estar unes tres hores, jo volia comprar roba però a banda d'una samarreta no vaig comprar res ja que tot era bastant car. Això si, al contrari que a catalunya, aquí hi havia molta roba de la meva talla. El proper cop que hi vagi si que compraré més coses. També vaig comprar un rellotge, però finalment vaig dir-li a l'Arnau d'anar tirant cap a una altra banda perquè em trobava molt malament. Això és degut al sol, que va estar caient sense pietat sobre nosaltres durant totes aquestes hores, i sense gorra ni res, doncs ja se sap.
Al marxar d'aquí vam anar a Shibuya. Sortint de l'estació vam fer-nos la típica foto amb el monument del Hachiko i després vam anar al Mandarake (botiga manga). Allà vaig trobar un llibre d'il·lustracions de Nausica, de mà de Hayao Miyazaki. De fet són esbossos en acuarela de quan estaven fent el disseny de personatges i escenaris. Molt xulo, per uns 15€. A banda d'això, només vaig comprar un parell de peticions que m'havien fet. Seguia marejat així que aviat vaig dir a l'Arnau de tornar cap a Ikebukuro. Ja eren les 5 de la tarda.
Quan vam tornar vam anar a dinar. La veritat és que no recordo exactament a on va ser, però si recordo que vam dinar bé (com sempre!). Finalment, vam tornar cap a l'hotel, i vam fer la resta de la tarda allà. Vaig demanar-me una cervesa sense massa ganes, per beure alguna cosa. El Lungile -no sé ben bé com va anar- va acabar presentant-me a una noia sueca que ja havíem vist algun dia per allà. La pobre noia es va desfogar perquè estava molt irritada ja que la seva xicota deia que es trobava malament i duia més d'una setmana tancada a l'habitació de l'hotel. Havien vingut per anar a uns 12 o 13 concerts i només havien pogut anar a dos. També em va estar explicant coses molt estranyes que havien passat al concert, però en fin, res prou important per comentar aquí. Dues hores més tard per fi em va deixar lliure. Em va caure bé la noia però com que no em trobava massa bé la pallissa que em va donar em va deixar encara més aixafat.
Quan ella va marxar vaig anar en direcció al Lungile, Arnau i companyia i no sé com va anar que em van plantar davant d'una japonesa. Es deia Ryoko, i era la noia més tímida que he vist a la meva vida. Resulta que treballa a la Creu Roja i té més o menys la meva edat. Com que em costava concentrar-me va ser molt difícil parlar amb ella -per variar era una japonesa que no sap anglès- però tot i així vam xerrar una mica. Finalment el Lungile la va convèncer perquè anés a sopar amb ell, la seva "xicota" i el seu germà (no de sang, però ens el va presentar com a tal).
Jo i l'Arnau vam quedar-nos una estona més, vam sopar al mateix hotel ja que jo no em sentia amb ganes de moure'm i vam plegar veles aviat, potser cap a les 10 de la nit, ja que a l'endemà ens havíem de llevar aviat per agafar el vol.
Aquest dia no va ser res de l'altre món, però tampoc va ser tant descafeinat com a priori pot semblar després del que he escrit. Suposo que no va estar malament del tot, l'únic inconvenient va ser el mal de cap que em va causar el sol a Harajuku. Això si, aquella nit va ser la pitjor que vam passar. Creiem que ningú va aconseguir dormir a l'habitació a causa de lo sorollós que era un dels companys d'habitació, que roncava d'una manera com no he sentit mai a ningú. Però bé, com que era el dia de tornada, tampoc ens va preocupar gaire.
I així és com va acabar el nostre viatge. Un viatge ple d'alts i baixos però que a pesar de tot també ens va deixar bones experiències.
A reveure!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada