Dia 7 - Kyoto

Aquest va ser un altre dia no gaire aprofitat. Al tenir poc temps per planificar el viatge no sabia ben bé què podíem fer. Al cap i a la fi, l'any passat ja vaig dedicar gairabé tres dies a Kyoto, així que havia vist pràcticament tots els punts d'interès més importants.

A alguns ja us vaig comentar que la meva intenció inicial era anar primer al sud i passar a com molt dos o tres nits a Kyoto, però per certes circumstàncies vaig acabar aquí 5 nits (que finalment resulta que no hauria calgut, però això ja és una altra història).

Al matí vam decidir anar a Fushimi Inari. Jo ja havia estat, però alguna cosa havíem de fer. Només arribar vaig perdre de vista a l'Arnau i al Jose. Resulta que van pensar que jo havia anat pujant i van decidir anar tirant per trobar-me. Jo vaig estar a baix uns 20 minuts i em vaig imaginar que havien pensat això, tal com més tard van confirmar-me, així que també vaig començar a pujar. Com l'any passat em vaig quedar amb la curiositat de saber quants esglaons vaig pujar, aquest cop els vaig comptar. Hi ha aproximadament uns 1030-1050 esglaons fins gairabé dalt de la muntanya.

Al arribar allà vaig donar mitja volta i vaig tornar a baixar. Vaig esperar 20 minuts a l'estació i al no veure'ls vaig tirar pel meu compte cap a Kyoto. Al arribar vaig prendre una dutxa perquè havia suat molt, i al baixar al hall vaig trobar-me l'Arnau que entrava per la porta. Sembla ser que havien arribat a l'estació just després que jo marxés.

Com que era un dia estrany i per alguna raó em trobava poc motivat simplement vaig decidir anar caminant sense rumb. Per casualitat vam arribar a un barri comercial anomenat Tera Machi. Basant-me en els kanjis en que estava escrit, extrec que literalment vol dir "Ciutat de temples".

Vam estar voltant un parell d'hores per allà, hi havia moltes coses curioses tot i que també hi havia molt de merchandising per guiri. L'Arnau va comprar alguna cosa però jo vaig preferir no agafar res per no haver d'anar carregat la resta del viatge.

Tornant d'allà vam agafar un camí menys principal, agafant carrerons, i al creuar-me en una perruqueria vaig decidir entrar i tallar-me els cabells, tal com vaig fer a Tokyo l'any passat. Ho hauré de convertir en una tradició :P

Vaig tenir oportunitat de parlar molt amb aquest home en japonès, ja que no tenia ni idea d'anglès. Aquí em vaig adonar que aquest últim curs hem après moltíssim respecte a l'any passat. D'entrada vaig dir-li com bonament vaig poder el tall que volia. Desprès vam parlar sobre altres coses, em va dir que la seva dona havia estat tres mesos a espanya per aprendre a ballar flamenco i que ella sabia una mica d'espanyol. També vam estar parlant sobre Barcelona, sobre Dalí (que ja veus tu què sé jo de Dalí, en sabia més ell xD), etc. Això si, em va costar gairabé 30 euros la broma, però no sempre es té la oportunitat de tallar-se el cabell a Japò. A menys que siguis japonès, clar.

En fi, el cas és que una hora més tard vam arribar a l'hotel, havent-se fet de nit. Allà ens vam trobar el Jose, feia poc que havia arribat. Es veu que el compromís que tenia i pel que havia marxat som, era a la mateixa zona on havíem estat, i havíem coincidit en el mateix moment a Tera Machi, tot i que no ens vam creuar. Ell, com l'Arnau, també va aprofitar per comprar coses.

Mitja hora més tard vam anar a reservar els bitllets d'anada i tornada Kyoto-Hiroshima per l'endemà. Després vam anar a buscar un lloc que coneixia el Jose per sopar, on feien toriyakis (pinxitos). Després de sopar i fer unes birres ja vam tirar cap a l'hotel. Demà, Hiroshima!