dimecres, 25 de juliol del 2012

DANGER!! En aquesta entrada m'he flipat, he tingut moltes estones lliures i he escrit coses que no venen al cas. Proceed at your own risk.

07:13 - Esperant el tren bala, en 15 minuts me'n vaig cap a Hiroshima. Quan he sortit de l'hotel cap a les 7 menys quart, m'he trobat penjat a la porta del carrer un sobre adreçat al meu nom de l'staff de l'hotel. L'he agafat extranyat i he notat que a part d'un paper hi havia alguna altre cosa. Quan he mirat dins, eren unes claus. Claus de la meva habitació, que ja en tenia. A la carta deia que les havien trobat a la.caixa dels check-out i que sense elles no podria entrar ni sortir ja que la porta de l'entrada la tanquen amb clau quan no hi són, que és la major part del dia. Ahir vaig descobrir més "futons", que no ho són, dins l'armari i me n'he ficat dos més. Ara si que està més o menys habilitat per dormir. No és com l'altre hotel però almenys aquest matí no m'he llevat amb tot el cos dolorit. Canviant de tema, tinc el cos super cremat. Concretament el coll (la nuca, no em surt en català) i els braços, principalment la zona de les espatlles. Crec que aquestes zones es posaran morenes, perquè amb la de dies que falten perquè els dóni el sol... més raó per necessitar crema solar, una crema que no tinc. Preneu nota si alguna vegada veniu a l'estiu. També recomano una gorra/barret que tampoc tinc. El sol, quan pica, és per quedar-se inconscient. No proveu a caminar-hi a sota a les 12 del matí quatre hores després de llevar-vos, sense res a l'estómac i havent caminat quatre o cinc km perquè us dic per experiència que no és bona idea xD

Dono fe, el sol pica MOLT


Ahir vaig comentar que se m'han espatllat els auriculars. Vaig comprar en un Lawson uns i va resultar ser un mans lliures amb UN auricular. 7€ a la brossa. Avui en un quiosc he comprat uns de veritat, 11€. Estan bé però trobo MOLT a faltar el control de volum i play/pause que tenia en els que s'han espatllat. Era suuuuper còmode, podia no tocar el mòbil tot el dia i anar parant, engegant, canviant volum o passant cançó en 2 segons. És el que hi ha. Acabem de fer una parada a Shin-Osaka. Osaka, la segona ciutat més gran de Japó. No sé si em donarà temps de passar-m'hi, suposadament he d'intentar anar alguna tarda després de visitar Kyoto, però arribo tant cansat que se'm passen les ganes. Ara ja a Kyoto em queda un dia, tot i que hi dormo tres més, perquè avui tornaré molt tard de Hiroshima i Miyajima i demà vaig a Nara. Demà passat si que sóc a Kyoto però tinc coses a visitar, així que em sembla que Osaka quedarà pel proper viatge.

08:45 - A punt d'arribar a Hiroshima. L'altre dia pensava que estaria bé tenir una càmara en 3D. Tinc un projector 3D HD, i és interessant poder-hi veure fotos i videos en aquest format. El que no recordava i no he pensat en tots aquests dies és que tinc la Nintendo 3DS! Vale que la càmara és una púrria de 0.3mpx, però en condicions de bona lluminositat fa fotos acceptables, suficient com per fer 10 o 20 fotos en els llocs més emblemàtics i algun que altre video. Bé, sigui com sigui, pel proper viatge intentaré portar una càmara 3D en condicions. A Akihabara i a Shinjuku vaig mirar en un parell de botigues però no tenien càmares d'aquest tipus, a més amb el canvi actual en aquests moments costa el mateix comprar-ho aquí que allà. Clar, si ho comprés ara podria utilitzar-ho ara i portar-me algunes fotos del viatge, però prefereixo mirar-me unes quantes reviews amb calma quan torni per trobar la més adequada en relació qualitat-preu. Pixmania serà la primera opció a mirar, és on vaig comprar la que tinc ara. De fet allà mateix vaig mirar alguns models 3D, però eren més cars (400€ en amunt) i finalment em vaig decidir per la Nikon que tinc ara, no arribava als 300€ i era la millor compacta de gama mitja-alta que hi havia en aquell moment. El punt definitiu per descartar la càmara 3D és que en aquell moment no tenia el projector 3D, el qual vaig comprar pocs mesos més tard. Una llàstima. Ja sé que tot això té poca relació amb el viatge, però al cap i a la fi la meva intenció és deixar plasmada la meva experiència al Japó, i els meus pensaments en formen part. A més, m'he acabat ja dos llibres de Carlos Ruiz Zafón i he de fer durar el tercer, que poca cosa em queda al Kindle que no hagi llegit ja xD Ah, una altra recomanació: si us agrada llegir i veniu a Japó, val la pena comprar un Kindle! Per 99€ en teniu un a casa, és el preu de 5 llibres de butxaca o 3 de tapa dura, i us estalviareu un pes i volum molt interessants a les vostres bosses ja que podeu portar un munt de llibres electrònics. I creieu-me, si sortiu de Tokyo tindreu mooolt temps per llegir. A més, he descobert que la funda del Kindle no oficial que vaig comprar és perfecta per portar el Japan Rail Pass i que no es faci malbé. Si sou més de consoles que de lectura, us aviso que amb les hores que passareu al tren us quedareu sense bateria aviat i l'anireu carregant constantment. Personalment no he tocat ni la DS ni la 3DS en tot el viatge més que una hora a l'avió, però fent un càlcul estimat de 4-6 hores d'autonomia ja ens podem fer la idea. En fi, el tren està entrant a l'estació de Hiroshima.



09:24 - Vaig oblidar-me d'informar-me sobre com arribar al lloc on va haver l'explosió de la bomba atòmica. El tramvia que et porta al port de miyajima-guchi també et porta fins aquí. Es pot agafar el número 2 o el 6. El JRP no és vàlid. Es paga a la sortida, 1.50€ per viatge. Crec que també hi ha un all-day-pass però no sé quant val i només necessito fer tres viatges -4.50€- pel que no crec que em surti a compte i en tot cas dubto que hi hagi gaire diferència. M'he fixat en un detall i és que cap japonès/a ha volgut seure al meu costat. He vist vàries persones buscant un lloc lliure que han preferit quedar-se de peu. Un senyor gran buscava lloc i davant meu un japonès s'ha aixecat per cedir-li el seu seient i ell s'ha quedat dret allà al costat. Això no m'havia passat enlloc fins ara.

ACTUALITZACIÓ 10/06/2013: No veig que comentés res del museu, tot i que em sonava haver-ho fet. Demà actualitzaré l'entrada, que ara ja me'n vaig a dormir.



13:31 - Vale, acabo de passar molta vergonya. Després de dinar he retrocedit una parada del tramvia a peu per anar fins al castell de Hiroshima. Després, he tornat al tramvia per anar a Miyajima. La següent parada després de pujar era la del A-Bomb Dome (on ja havia estat, que és el lloc on va esclatar la bomba i on hi ha el museu) i com que m'han vist amb cara de guiri han pensat "aquest baixa aquí però no s'ha enterat". Dues senyores grans han començat a dir-me algo que no he entès, he sentit algo d'una targeta o no sé què. Finalment, el propi conductor (per flipar xD) s'ha baixat del tramvia i ha vingut corrents a dir-me algo que no he entès, però sé que era el mateix que em deien les senyores. Primer m'ha semblat -un altre cop- que em deia algo d'una targeta i he començat a creure que havia de pagar abans o algo, la qual cosa em sorprenia perquè en teoria es pagava al baixar. Finalment he entès que deia algo de que l'última parada era miyajima-guchi i jo "si, si, miyajima". Aleshores m'han dit "ah, ah, ok, ok". En aquell moment ja tenia clavada la mirada de 50 persones sobre la meva persona i ja no sabia on fondre'm xD El conductor ha tornat corrents al seu lloc i ha arrencat. Les coses que passen... this is Japan. PD: La Nintendo 3DS fa unes fotos horroroses. Com a càmara fotogràfica no té futur, ja ho sabia, però ho he corroborat.




14:32 - Esperant el Ferry a Miyajima. Al sortir de l'estació hi ha un cartell de JR senyalant a la dreta, però hem d'anar a l'esquerra. A la dreta tenim una estació de tren de JR. Anant cap a l'esquerra tenim el port. Allà si que veurem dues entrades, la de la dreta és la de JR que podem agafar amb el Japan Rail Pass. Aviso que el tramvia triga més de mitja hora des de l'estació de Hiroshima fins aquí. Pel que veig hi ha ferries fins les 21h llargues, però l'últim Shinkansen no sé a quina hora passa, així que jo recomano marxar no més tard de les 19h de Miyajima. Tenim 15 minuts en ferry més uns 40 de tramvia, pel que ens podem plantar a l'estació cap a les 20h i arribar a Kyoto cap a les 22h (són uns 105 minuts en tren bala). També he de desmuntar la primera opinió sobre la gent i la seva visió dels estrangers, m'ha semblat que eren bastant freds i mantenien distàncies més que en altres llocs però no puc generalitzar. Després de "l'incident" al tramvia, quan ha baixat el conductor i tot perquè no em passés la parada, una de les senyores m'ha començat a explicar en un anglès sorprenentment decent (tenia almenys 60 anys) que faltava mitja hora de camí i fins i tot m'han fet lloc per seure. Ja sóc dalt del ferry, observant a dues japoneses que estan com un tren donant bots d'alegria mentre ens acostem a l'illa xD



18:11 - Tornant cap a Hiroshima. Resulta que la línia JR arriba fins a Miyajima-guchi. És important saber-ho perquè si tenim JR Pass la tornada no cal fer-la amb el tramvia, a menys que volguem tornar a visitar el lloc on va esclatar la bomba. Miyajima està molt bé. És el lloc perfecte per anar amb la parella, que casualment, no és el meu cas xD els cèrvols campen als seus aires, de fet he vist com s'acostava un a una nena que devia tenir 11 o 12 anys, li ha ficat el cap dins la motxilla i quan ella -acollonida- ha intentat treure la motxilla el cèrvol ha tret el cap amb una bossa de plàstic plena de menjar penjant de la boca xD la pobra apenes ha aconseguit recuperar-la i ha començat marxar caminant ràpid mentre el cèrvol la perseguia, persecució a la qual s'ha afegit un segon cèrvol. Al final ella ha apretat el pas i els cèrvols han perdut l'interès. De fet més tard he vist un altre cas igual, aquest cop era una dona i el cèrvol li ha ficat el cap dins el bolso sense que ella s'adonés. Al cap d'uns segons una amiga l'ha avisat i s'han ficat a riure (no han rigut tant al veure com de persistent era el punyeter).

Això us serveix d'avís per quan vingueu: bosses tancades i evitar portar menjar que puguin olorar. La porta de Miyajima és xula, com ja sabia, abans de marxar ha baixat bastant la marea i t'hi podies acostar uns 50 metres més. Per la nit diuen que hi arribes caminant. Un grup d'espanyols s'ha tirat a l'aigua amb banyador i han anat fins allà. Com sé que eren espanyols? Fàcil, a 100 metres de distància escoltava com cridaven al company que hi havia a terra fent-los fotos. A tot això, avui m'he trobat amb molts espanyols. Al museu de la bomba que hi ha a Hiroshima m'he trobat amb un grup i a Miyajima amb tres més. Continuant amb el tema de Miyajima, he visitat un temple després de voltar pel poble i finalment he començat l'ascens a la muntanya, ascens que he deixat a mitges després de pujar un km i veure que faltaven gairabé 3. Com ja avisaven en una senyal, pujar quan comença a fer-se fosc és mala idea. És enmig del bosc i bastant accidentat i ja t'avisen que no hi ha llums i es triga 120 minuts a pujar i uns altres tants en baixar, i avui no tenia ni temps ni forces per fer-ho. Quan he baixat he tornat per la zona del Torii (la famosa porta) i després ja he agafat el ferry de tornada. La càmara de fotos diu que puc fer 75 més de més de 1350 que porto fetes des de que he arribat. Evidentment he de comprar una targeta SD, ja que porto 8 dies aquí i em falten exactament 8 més. Si, aquesta nit es cumpleix la meitat del viatge. A partir d'ara és un compte enrere! M'estic plantejant de pujar cap al nord, potser fins a Sapporo, el dia que tenia planejat anar fins el Fuji. Del Fuji l'únic que em fa gràcia és fer la típica foto amb el volcà inactiu al fons, i no crec que això justifiqui 4 hores de tren amb varis transbords. Si més no, no en aquest viatge. De totes maneres m'ho he de pensar. El JRP acaba el dia 1, així que tinc dos dies on puc fer hueco per aquest viatge al nord. En fi, estic a punt d'arribar a Hiroshima. A veure si trobo un lloc on tastar el famós okonomiyaki, ja que aquest migdia no l'he trobat (això si, m'he menjat un yakisoba boníssim)



19:55 - La bateria del mòbil és gairabé esgotada. Finalment he pogut sopar Okoyonimaki. És una barreja de coses bastant rara, en diuen la pizza japonesa més pel mix d'aliments que no pas per cap altra cosa, ja que comparteixen poc més que el formatge. Té de tot, inclòs fideus. A mi em sembla més aviat una lassanya amb moltes coses, guardant distàncies, però hi trobo més similituds que no pa amb la pizza. He fet una foto del lloc, ho recomano. És a dos carrers de l'estació, una mica amagat. M,ha costat 1250 yens el plat i una cervesa, és una mica car però he vist llocs on ho era encara més. He estat buscant una botiga on hi hagués targetes SD però només n'he trobat una i era de 2GB. No l'he comprat. Prop de l'hostal de Kyoto, de camí a l'estació, hi ha uns grans magatzems que es diuen Bic Camera (si, bic, no big) i allà segur que en tenen, el problema és que no tinc ni idea de a quina hora obren. Avui quan he passat pel davant estava tancat, eren les 7 del matí. Demà vaig a Nara, la idea era agafar el tren de les 08:52 aproximadament, pel que si m'acosto a les 8:15 o així amb una mica de sort m'ho trobo obert. Si no, hauré d'investigar per veure si allà a Nara hi ha alguna botiga d'electrònica. El dia en general ha estat molt bé, ha valgut la pena, però és cert que un dia adicional és preferible tant per Hiroshima com per Miyajima. De totes maneres per un primer viatge ho veig bé, prefereixo deixar coses pel camí i veure-les en un proper viatge que no pas anar amb l'estrès dels canvis d'habitació i tota la pesca. Demà a primera hora he d'aconseguir diners. Robaré un banc o algo, ja veurem. Evidentment és broma, al costat de l'estació està la central de correus i allà tenen caixers internacionals. Caixa Catalunya m'exprimirà viu (fijo que em dóna un canvi de 85 o 86) però és el que toca per haver-me volgut arriscar a esperar a veure si el canvi m'era favorable més endavant i no ho ha estat. A Narita ara donen un canvi de 91 i qua vaig canviar jo era de 93. No hauria d'haver sigut tonto i hauria d'haver canviat tots els euros el primer dia, ara perdré 100 euros més per la face. Visca el capitalisme.

21:05 - Ja portem més de mig camí, acabem de parar a Jimeji. Abans estava pensant que per fi he superat l'etapa de les agulletes. M'ha passat tal com va ocórrer quan vaig començar a agafar la bici i és que durant els 5 primers dies -amb les seves nits- cada vegada tenia unes agulletes més intenses i en el sisè dia es van esfumar. En aquest cas les he hagut de patir durant set dies, ahir sobretot la cuixa esquerra em costava moure-la i aquest matí m'he llevat fresc con una rosa. Genial, tenint en compte que em queden 8 dies pel davant. Aquests dies dec haver caminat gairabé 100km, i si he de seguir al mateix ritme més em val superar aquests entrebancs. I aquí tenim una altra cosa a tenir en compte: si ets un vago no vinguis a Japó! A menys que pretenguis quedar-te només a Tokyo més val que et preparis per suar, i no només per la calor. I ojo, que fins i tot quedar-se només a Tokyo també pot cansar lo seu, allà també vaig recórrer varis km diaris.

22:32 - A l'hostal. Finalment he comprat una SD de 4Gb en un 7eleven (supermercat 24 hores japó n'està plegat) però m'ha costat 15 euros. Pel mateix preu a barna tens una de 8 o 16gb. El pitjor és que segueixo necessitant una altra perquè he gastar una de 8gb en 8 dies i precisament queden encara 8 dies. Tornant del 7eleven he pogut jugar a "esquiva el borratxo" i és que m'he creuat amb el que semblava tota una empresa que aparentment tornava d'un d'aquests típics sopars "beu-tot-el-que-puguis". I aquí també hi havia noies, pel que suposo que ja no és només algo que fan els homes tal com em pensava -i vaig comentar-. En fi, vaig a rentar-me les dents i demà serà un altre dia. Em volia llevar aviat per anar a Nara però em sembla que dormiré el que hagi de dormir i ja em llevaré quan el meu cos digui que ha descansat prou. おやすみ!

8 comentaris:

Nightmare ha dit...

Deu ni do tio..
Sempre que es va a veure un altre país ja se sap que s'ha de caminar, no es veuen les coses assegut això està clar jejeje
A Hiroshima estava bé el museu de la bomba atòmica?
Cuida't!

PD: la nuca és el clatell ;-)

Time Master ha dit...

En el museu hi havia literalment un dit amb la seva.ungla i trossos de pell d'un noi.de 15 anys al que se li va desprendre
.quan.va.morir.la.seva.mare ho va guardar per mostrarli -les restes- al seu pare quan tornés.de languera. Mai.va tornar.

També hi havia fotos d'una mare i el fill i.la.filla just després d'esclatar la bomba on tenien els braços posats cap endavant amb tota la.pell desfeta caient a trossos

El museu és bastant dur

Time Master ha dit...

M'he fet un lio amb els signes de puntuació. Vull dir que la.mare.va guardarho quan.el.fill va morir.

Nightmare ha dit...

pfffff deu ni do

Psyrgery ha dit...

Qué duro lo del museo, no me haría mucho ilusión visitarlo no.

Lo de cierto comportamiento hacia los extranjeros, más o menos me lo esperaba. En ciertas áreas tengo entendido que tienen cierto respeto hacia ellos, y utilizan el término Gaijin (extranjero), que en Tokio suele usarse de manera despectiva, aunque fuera de Tokio se utiliza por desconocimiento del término (pueden llamar Gaijin-San pensando que el término es correcto)

Y qué putada lo del cambio de divisa, supongo que cuando quieres una "apuesta" sobre qué cantidad sacar y ahorrarte, pues tienes un 50% de acertar, y en este caso pues no ha podido ser.

Y del calor, pues aquí a las 4 estamos a 34º con una humedad de cojones, es IMPOSIBLE ir por la calle porqué te achicharras, me imagino que allí será igual. De hecho, esta hora es cuando la gente se mete en sus casa, o lleva los aires acondicionados en el coche, porqué ir a pleno sol es un suicidio.

Y por cierto, el LG Optimus 3D te podría haber ido de coña tío, no saca unas fotos del cagarte, pero si tira fotos "aceptables" de 3MP en 3D, te habría ido de coña. La 3DS, no se adónde cojones va con 0,3 MP, eso es un puto chiste.

Psyrgery ha dit...

Con lo de respeto quería decir "aversión"

Beth ha dit...

Ei, m'ha agradat la intro :D
I també la resta de l'entrada.

Pinta molt xulo tot el q expliques, recordo la porta de les fotos q em vas ensenyar.

Q bons els japonesos preocupats q et saltaves la parada. Q cracks!

el fil d'ariadna ha dit...

Bufff, déu n'hi dó...