Acabem d'arribar a l'hotel, després de més de 24 hores des de que hem sortit de Barcelona.
Quan hem arribat a Barcelona, hem facturat la maleta i recollit els bitllets en uns segons ja que no hi havia absolutament ningú fent cua. Hem anat a esmorzar (un altre cop) i hem agafat l'avió sense incidències.
Un cop a Roma, però, el primer que hem vist és que l'hora prevista s'havia endarrerit 50 minuts. Hem anat a fer un hotdog i després a esperar davant de la porta. He decidit anar a pixar i per casualitat he tornat per una altra banda, on casualment hi havia un panell d'informació dels vols, i la meva sorpresa ha estat veure que havien canviat la porta d'embarcament! I no havien avisat per megafonia ni res. Quan hem anat a la nova cua (hi havia potser 150 o 200 persones), hem sentit com avisaven per megafonia, a bones hores.
Bé, finalment hem pogut agafar el vol sense problemes. He de dir que estic bastant content amb la gent de Alitalia. L'avió era similar al de finnair, el menjar era bo, aquest cop he pogut arrepenjar el cap... No em puc queixar. Em sorprèn la mala reputació que els dóna alguna gent.
Un cop a Tokyo hem anat a canviar diners. El yen està a 125,5 aprox, i ens han donat 121,81, era el banc que més oferia. No son els 125 que li van canviar al Jose, però bé, tampoc ens podem queixar. a continuació hem anat a activar el Japan Rail Pass i de pas a reservar seient en el Narita Limited Express que ens portaria fins a Tokyo.
Hem anat a l'estació que just arribava el tren, però llavors l'han començat a netejar, en un quart d'hora l'han deixat impecable, a veure si els de la Renfe n'aprenen jejeje. Un cop al tren, hem tingut un primer contacte amb Japó. M'ha fet gràcia reconèixer el primer paissatge de Japó que vaig veure en el viatge anterior i recordar les sensacions que emva provocar aquella vegada, genial. Però estava tan cansat que li vaig anar a dir a l'Arnau "estigues pendent, que potser m'adormo, no ens passem de llarg", però al girar-me... estava adormit. Finalment m'he ficat l'alarma del mòbil i llestos. Però no, no m'he adormit, a més ja només quedava un quart d'hora per arribar. Així doncs en pocs minuts hem sentit com anunciaven la parada en japonès, anglès, xinès i coreà, en aquest ordre.
Quan hem arribat a Tokyo, hem agafat la Yamanote Line fins a Ueno. Allà hem buscat unes taquilles per deixar les bosses ja que no podíem fer el check-in fins les 16 hores.
Demà continuaré, se'm tanquen els ulls.
17/06/2013: ok, segueixo amb l'entrada d'ahir. L'he ampliat perquè l'últim tros no tenia sentit xD així que ho podeu rellegir.
Les taquilles ens han costat 800 yens, la meva bossa hi cabia en una de 300 però la de l'Arnau és un monstre (la meva pesa 7,5 kg i la seva 17kg, no sé què coi porta). D'allà hem anat a buscar la central gate per reservar els bitllets pel viatge del dia següent. El primer que he preguntat a l'home ha estat: "english?", al qual m'ha respost "iie, iie, iie" (no, no, no, en japonès xD).
Així doncs, no he tingut més remei que desengraixar el meu japonès, i ens hem aconseguit entendre (sorprenentment). En 5 minuts ja teníem els bitllets.
Un cop fet això, hem sortit a Ueno. El parc de Ueno és enorme, l'hem recorregut una mica i hem trobat el lloc on em vaig fer la primera foto l'any passat, així que m'hi he fet una altra.
Després de voltar una estona, hem baixat cap al sud i ens hem ficat a la zona del mercat, que és per on vaig dinar l'any passat. Hi havia de tot, i coses molt rares xD al cap d'una estona ens han arrossegat cap a un restaurant. Era car, molt car, ens ha costat uns 14 euros per cap (lo normal a Tokyo seria 6 o 7 euros amb cervesa inclosa), però bé, era bo i tampoc és que ens hagin desplomat.
Al sortir hem anat a l'estació de JR i d'allà hem agafat un tren a Akihabara. Abans d'entrar a l'estació ens hem trobat a un "osito" de peluix enorme que anava caminant de la mà d'una noia vestida de meido. L'Arnau ha començat a fer fotos i la japonesa ha començat a dir-li "tjank you, thank you".
En fi, a Akihabara el primer que hem vist és un edifici enorme que posava "SEGA Game Station" i aquí l'Arnau ja s'ha començat a aninar un altre cop. Hem recorregut uns quants carrers i vàries botigues. Ha vist un joc executant-se en una pantalla i l'arnau volia saver quin era així que en perfecte japonès he preguntat al dependent si ens podia indicar quin era el nom del joc (això era fàcil xD). Es tracta del X Marching Fligh per PSX i Saturn o, tal com diu el japo, "exu maruchingo flaito" jajaja.
Després d'això ja hem tirat milles cap a minami-senju, passant primer per la taquilla de Ueno a recollir les maletes. Hem sopat algo que hen agafat al combini del costat i a dormir.
El Jose al vespre em va dir que anés al seu hotel (Inebukuro) per presentar-me als seus nous amics japonesos, dels que s'anava a acomiadar fent unes birres, però tot i que hauria estat encantat, em sentia desmaiat així que vaig declinar la oferta.
Ara són les 6:38, m'he llevat amb mal de cap i la famosa tebdinitis que vaig arrossegar 8 mesos ha tornat a atacar, ja tinc clar que és una cosa que anirà apareixent de per vida, suposo que mai curarà del tot, però per sort és poc acusat i ara la podré controlar.
D'aquí menys de dues hores agafem el tren cap a Shin-Aomori. Ara em tornaré a dutxar, recollirem coses i farem via cap a l'estació després de comprar algo per esmorzar al combini d'aquí baix. a l'estació de destí ens trobarem, si tor va bé, amb en Jose-kun, que ja porta una setmaneta -màgica, per cert- a Tokyo.
Fins la propera entrada! :D
Quan hem arribat a Barcelona, hem facturat la maleta i recollit els bitllets en uns segons ja que no hi havia absolutament ningú fent cua. Hem anat a esmorzar (un altre cop) i hem agafat l'avió sense incidències.
Un cop a Roma, però, el primer que hem vist és que l'hora prevista s'havia endarrerit 50 minuts. Hem anat a fer un hotdog i després a esperar davant de la porta. He decidit anar a pixar i per casualitat he tornat per una altra banda, on casualment hi havia un panell d'informació dels vols, i la meva sorpresa ha estat veure que havien canviat la porta d'embarcament! I no havien avisat per megafonia ni res. Quan hem anat a la nova cua (hi havia potser 150 o 200 persones), hem sentit com avisaven per megafonia, a bones hores.
Bé, finalment hem pogut agafar el vol sense problemes. He de dir que estic bastant content amb la gent de Alitalia. L'avió era similar al de finnair, el menjar era bo, aquest cop he pogut arrepenjar el cap... No em puc queixar. Em sorprèn la mala reputació que els dóna alguna gent.
Un cop a Tokyo hem anat a canviar diners. El yen està a 125,5 aprox, i ens han donat 121,81, era el banc que més oferia. No son els 125 que li van canviar al Jose, però bé, tampoc ens podem queixar. a continuació hem anat a activar el Japan Rail Pass i de pas a reservar seient en el Narita Limited Express que ens portaria fins a Tokyo.
Hem anat a l'estació que just arribava el tren, però llavors l'han començat a netejar, en un quart d'hora l'han deixat impecable, a veure si els de la Renfe n'aprenen jejeje. Un cop al tren, hem tingut un primer contacte amb Japó. M'ha fet gràcia reconèixer el primer paissatge de Japó que vaig veure en el viatge anterior i recordar les sensacions que emva provocar aquella vegada, genial. Però estava tan cansat que li vaig anar a dir a l'Arnau "estigues pendent, que potser m'adormo, no ens passem de llarg", però al girar-me... estava adormit. Finalment m'he ficat l'alarma del mòbil i llestos. Però no, no m'he adormit, a més ja només quedava un quart d'hora per arribar. Així doncs en pocs minuts hem sentit com anunciaven la parada en japonès, anglès, xinès i coreà, en aquest ordre.
Quan hem arribat a Tokyo, hem agafat la Yamanote Line fins a Ueno. Allà hem buscat unes taquilles per deixar les bosses ja que no podíem fer el check-in fins les 16 hores.
Demà continuaré, se'm tanquen els ulls.
17/06/2013: ok, segueixo amb l'entrada d'ahir. L'he ampliat perquè l'últim tros no tenia sentit xD així que ho podeu rellegir.
Les taquilles ens han costat 800 yens, la meva bossa hi cabia en una de 300 però la de l'Arnau és un monstre (la meva pesa 7,5 kg i la seva 17kg, no sé què coi porta). D'allà hem anat a buscar la central gate per reservar els bitllets pel viatge del dia següent. El primer que he preguntat a l'home ha estat: "english?", al qual m'ha respost "iie, iie, iie" (no, no, no, en japonès xD).
Així doncs, no he tingut més remei que desengraixar el meu japonès, i ens hem aconseguit entendre (sorprenentment). En 5 minuts ja teníem els bitllets.
Un cop fet això, hem sortit a Ueno. El parc de Ueno és enorme, l'hem recorregut una mica i hem trobat el lloc on em vaig fer la primera foto l'any passat, així que m'hi he fet una altra.
Després de voltar una estona, hem baixat cap al sud i ens hem ficat a la zona del mercat, que és per on vaig dinar l'any passat. Hi havia de tot, i coses molt rares xD al cap d'una estona ens han arrossegat cap a un restaurant. Era car, molt car, ens ha costat uns 14 euros per cap (lo normal a Tokyo seria 6 o 7 euros amb cervesa inclosa), però bé, era bo i tampoc és que ens hagin desplomat.
Arnau liant-la al restaurant. Va cridar al cambrer amb aquest catxarro, sense voler xD
Al sortir hem anat a l'estació de JR i d'allà hem agafat un tren a Akihabara. Abans d'entrar a l'estació ens hem trobat a un "osito" de peluix enorme que anava caminant de la mà d'una noia vestida de meido. L'Arnau ha començat a fer fotos i la japonesa ha començat a dir-li "tjank you, thank you".
En fi, a Akihabara el primer que hem vist és un edifici enorme que posava "SEGA Game Station" i aquí l'Arnau ja s'ha començat a aninar un altre cop. Hem recorregut uns quants carrers i vàries botigues. Ha vist un joc executant-se en una pantalla i l'arnau volia saver quin era així que en perfecte japonès he preguntat al dependent si ens podia indicar quin era el nom del joc (això era fàcil xD). Es tracta del X Marching Fligh per PSX i Saturn o, tal com diu el japo, "exu maruchingo flaito" jajaja.
Després d'això ja hem tirat milles cap a minami-senju, passant primer per la taquilla de Ueno a recollir les maletes. Hem sopat algo que hen agafat al combini del costat i a dormir.
El Jose al vespre em va dir que anés al seu hotel (Inebukuro) per presentar-me als seus nous amics japonesos, dels que s'anava a acomiadar fent unes birres, però tot i que hauria estat encantat, em sentia desmaiat així que vaig declinar la oferta.
Ara són les 6:38, m'he llevat amb mal de cap i la famosa tebdinitis que vaig arrossegar 8 mesos ha tornat a atacar, ja tinc clar que és una cosa que anirà apareixent de per vida, suposo que mai curarà del tot, però per sort és poc acusat i ara la podré controlar.
D'aquí menys de dues hores agafem el tren cap a Shin-Aomori. Ara em tornaré a dutxar, recollirem coses i farem via cap a l'estació després de comprar algo per esmorzar al combini d'aquí baix. a l'estació de destí ens trobarem, si tor va bé, amb en Jose-kun, que ja porta una setmaneta -màgica, per cert- a Tokyo.
Fins la propera entrada! :D
6 comentaris:
Buah nanu que guay! Que cabrons els del aeroport de Roma, però me'n alegro que hagi anat bé la història. A veure si adjuntes fotos que em moro de ganes de veure algo japonès!
Jejeje gràcies noi! Aquesta nit potser penjo alguna foto ;)
Veig que heu començat bé el viatge... i que el suspens de l'examen de japonès no significa res ;)
Deunidó quina crònica!!!!
Gaudiu molt !!
(Per cert, quan pengis fotos, no oblidis les d'abans d'anar a dormir, que esteu moooolt guapus...! Jeje!)
Has dicho taquilles y no "guixetes", uy uy uy tu hermana como se va a poner como se entere xD xD
Quiero fotos del osito!!!!!!! Fotossss fotossss fotosssss fotossss¡
P.d., voy a echar el euromillon pa mañana, si me toca te vienes que TA TO PAGAO (Soñar Rules xD)
Ya le diré al Arnau que me pase la foto del osito para colgarla, era realmente curioso jejeje y tranquilo que en un momento u otro podrás ir a Japón, ya lo verás, y vaya si lo disfrutarás
Publica un comentari a l'entrada