dimecres, 1 d’agost del 2012

13:29 - Sóc a Takayama, esperant que em portin el dinar. Avui m'he llevat abans de les 8. Quan m'he despertat he vist que hi havia un grup d'unes 8 o 9 persones (semblava una família) que també marxava avui i han estat fent un rebombori apoteòsic. Hi ha gent que no té el més mínim respecte, estaven donant "portazos", cridant i corrent pel passadís... tela, tela. Ningú ha dit res i no anava amb mi però crec que tant qui hi havia a la planta de dalt com els de baix devien estar recordant-se de tots els parents d'aquest gentussa. Els japonesos que hi ha allotjats són un altre món; parlen amb un to de veu moderat i es mouen per la casa sense fer més soroll de l'inevitable. No m'extranya que als occidentals ens tinguin gairabé per salvatges. En fi. Quan he marxat d'allà després de dutxar-me i acabar de preparar la bossa he marxat cap a l'estació. No em donava temps de comprar esmorzar, pel que m'he passat tot el temps fins ara pensant en entrepans quilomètrics de truita o pernil... els trobo a faltar. Aquí el que tenen són bollitos farcits de nata o coses tan estrambòtiques com farciments de fideus al curry xD en fi, finalment he agafat shinkansen a Nagoya i d'allà un tren express a Takayama (exprés un huevo, 150 minuts de trajecte).

Fotos del paissatge des del tren. Era impactant, les fotos no li fan justícia.



18:56 - Abans he deixat això a mitges perquè m'han portat el dinar i s'ho prenen malament si no comences de seguida. Si, al Japó t'has d'escaldar la llengua per quedar bé. Creieu-me, porten el menjar recent tret de l'olla, i si tenim en compte que el que més es porta són les sopes de fideus i similars... ja us ho podeu imaginar. Quan he acabat de dinar (he demanat Ramen, el primer des de que sóc a Japó) he anat a donar un tomb pel casc antic on hi ha cases i fàbriques de saque en peu des de fa varis segles i finalment he anat al temple on m'allotjaré. Quan he arribat he pagat i m'han fet un recorregut al voltant del temple explicant-me on és tot i les normes. És realment una casa japonesa en tots els sentits. El temple té dues entrades. La gran que és on cada matí ve gent a resar i la petita que dóna al que seria el rebedor. És una barreja de temple amb casa japonesa. Dins la casa hi ha un jardí interior que no té res a envejar a molts jardins que he visitat pels que et fan pagar entrada. La casa és tot tatami, està elevada com les cases clàssiques (per evitar que s'inundin), té MOLTES habitacions, totes enormes i amb un aire extremadament clàssic excepte la meva, que m'han colocat a l'habitació del tè perquè avui entrava un grup gran. De fet, m'han deixat escollir però m'han dit que si m'anava bé la petita els feia un favor. I ja que només és una nit no m'ha importat. A més el futón és molt còmode. Té cuina comunitària, enorme, i sempre hi ha una Kettle (o com s'escrigui) amb tè preparat i també hi ha cafè que pots preparar, tot inclòs en el preu. Després del check-out, encara et deixen utilitzar tant la cuina com el menjador (hi ha tele, wifi, etc) i pots guardar l'equipatge tot el temps que vulguis. Parlant d'equipatge... les habitacions NO tenen clau, qualsevol les pot obrir. És a dir, que igual acabes amb una japonesa despistada al llit jejeje bromes a part, ja t'indiquen que tenen uns armariets amb candau per deixar coses valuoses, però com que lo valuós ho porto sempre a sobre, no em molesta deixar la bossa gran. Per utilitzar les dutxes hi ha una pissarra on has d'apuntar la hora en que et dutxaràs (franges de mitja hora) ja que tampoc té baldó i són mixtes.

El temple Zenkonji

Vaig tenir mala sort ja que totes les habitacions eren genials i a mi em va tocar la sala que antigament era dedicada a la ceremònia del tè, però han reacondicionat com a dormitori. La resta d'habitacions eren impressionants, amb un aire molt clàssic (la Sílvia i el Gil us ho diran, ells van tenir més sort :)


20:59 - He deixat d'escriure perquè em portaven el sopar. Aquest cop tornava a ser Ramen però amb extra de carn. Començo a entendre perquè li agrada tant al Naruto :-P de totes maneres em segueix agradant més el Yakisoba. Mmm!! Aviso que Takayama és car, però es mereix la visita. Ja en el tren m'he fixat que el paissatge era guapíssim. Hi ha un petit riu que travesses vàries vegades i alguna de les vistes que t'oferia era realment espectacular. El casc antic del poble val la pena visitar-lo. De dia, s'omple una barbaritat, però al vespre quan tanquen les botigues (cap a les 18h) la gent s'esfuma i no queda pràcticament ningú, excepte algú que altre com jo que aprofita aquest moment per veure-ho. Aquí al Japó a les 19h ja és de nit. Després de sopar he donat un altre tomb i es veia tot molt diferent. Els carrerons amb les cases antigues queden pràcticament a les fosques i li dona un aire d'antiguitat. Els carrers principals que creuen, que és on hi ha les botigues i restaurants, al contrari dels carrerons estan super iluminats per tot arreu però amb bon gust. En general és una zona maca de veure per la nit. També hi ha un riu que creua en aquesta zona.

Takayama de nit!



Demà no tinc clar què visitaré, tinc per aquí un mapa que m'han donat a l'oficina de turisme amb vàries coses. A tot això, l'oficina de turisme te la trobes al davant tal com surts de l'estació, és una barraca bastant gran que queda al mig de la plaça (si li vols dir plaça). També aviso que hi ha poquíssimes taquilles. Com a molt 10 de les grans i 20 de les petites, jo crec que menys, i com que és un poble tant visitat tant per extrangers com per japonesos sembla ser que sempre estan plenes. Jo he hagut d'anar carregant amb tot l'equipatge fins a trobar el temple... i m'he perdut. He caminat 2km quan realment estava a menys d'un km, i això amb 15kg a sobre es nota. El mapa no és gaire precís, d'aquí que m'hagi confós. I crec que no queda gaire més a afegir, només repetir que és un poble en general bastant car. Per menjar a gust et deixes 1000 yens (si tens molta gana almenys 1500) i les cerveses valen 500 yens a tot arreu. El mateix el sake, el vi... refrescos entre 200 i 300 als restaurants. En fi, us deixo ja. バイバイ!

1 comentaris:

Aurora Sánchez Baeza ha dit...

Què xulo dormir al temple que comentes, oi? Suposo que vas descansar millor que els díes anteriors. Espero que hagis fet fotos del paisatge: el vull veure, encara que només sigui en foto!