11:13 - Sóc a l'estació de Minamisenju. Ara aniré a Ueno i d'allà a Shimbashi. En uns 15 minuts podré arribar fins alercat del peix de Tsukiji, el més gran del món. Mou set vegades més diners diariament que el segon més gran (crec que situat a París) i deu vegades més que el més gran d'Amèrica del Nord (crec recordar que és a Nova York). Si vas a les 6 del matí pots assistir a les subastes, però l'accés s'ha tornat molt restringit pel mal comportament dels extrangers, que interfereixen amb els negocis, toquen els peixos (alguns costen milers d'euros), etc. De fet, durant un o dos anys van restringir completament l'accés, ara permeten 120 persones en dos torns de 25 minuts cada un (240 persones) entre les 5:25 i les 6:15 aproximadament. Has d'anar a les oficines del mercat amb antelació per apuntar-te a les llistes. Diuen que val la pena, però jo ho recomano pels primers dies, que estàs descansat. A les alçades del viatge en que estic, l'últim que et ve de gust és llevar-te aviat. A pesar de tot això, el mercat segueix accessible tot el dia, tant l'interior com l'exterior. De fet, l'interior roman tancat al públic fins les 9am, ja que entre les 6 i les 9 és quan més moviment intern hi ha. A partir de les 9 el mercat interior segueix actiu, però és més viable entrar. Tot i això hi ha vàries normes que s'han de respectar: no deixen entrar amb motxilles o bosses (ja veurem si fan la vista grossa amb la meva), tampoc pots portar nens ni animals -sovint una cosa va lligada de l'altra, no és tant estrany :-P-, també demanen estar molt atent al que passa al teu voltant ja que van amb carrets i "toros" portant material amunt i avall constantment. En definitiva, és un lloc de treball seriós, el que et demanen és que ho respectis com a tal i evitis interferir en la feina dels treballadors. A banda d'això, també hi ha el mercat exterior, on trobarem les típiques peixateries de mercat fresc i varis restaurants on tastar el sushi més fresc que podrem menjar mai. Recomanen anar als restaurants on hi hagi cues més llargues. Sovint d'una o dues hores. Suposo que això no diu gaire a favor dels que siguin buits.
Ara passem a altres temes interessants, en aquest cas el transport un cop s'hagi acabat el nostre JR Pass. Tenim varis passes tant de tren com de metro i varis combos. En el meu cas he agafat el Tokunai Pass de JR, ja que em trobo més còmode amb les línies JR que no pass amb les de metro. D'aquestes, n'hi ha de diferents companyies i només tenen indicacions en japonès, a més són una mica més complicades d'utilitzar. No impossible, però les JR són més clares en tots els sentits. En el cas del Tokunai Pass que he comprat, són 730 yens a canvi de viatges ilimitats en tota la zona interior de Tokyo (exclòs Yokohama, per exemple) però ens serveix per la Yamanote line que ens porta a la majoria de llocs d'interès, així que està molt bé i ho amortitzem visitant dos barris i tornada a l'hotel. També tenim un combo de JR + metro i busos de Toei (crec!) que val uns 1590 yens. Després, tenim un 1-day-pass de Tokyo Metro per uns 700 yens i un de Toei per uns 800. A banda, també hi ha un combo metro Toei + Tokyo metro per 1000 yens. Conclusió: Hem de comprar el que més ens convingui en funció del que volguem visitar o decidir què visitar en funció del pass que preferim, que és el que jo he fet. De fet al mercat puc arribar en metro, em deixa al davant, però trobo que caminar 15 minuts amb JR està bé perquè així de pas veig el barri i perquè després podré anar a altres llocs agafant unes línies que ja conec sense necessitat d'investigar els recorreguts de les línies de metro.
I ara, la curiositat del dia: a algunes estacions, a les escales mecàniques, veurem cartells on surt una càmara fotogràfica i a sota posa "watch out for the up-skirting!" XD això es tradueix algo així com "vigila amb la teva faldilla", no és traducció literal (upskirting seria "pujada de faldilla") però és la que més s'ajusta al tema que estem tractant. Bàsicament es refereix a que molts japonesos es dediquen a fer fotos a sota les faldilles de les noies que hi ha més amunt. És algo molt típic a japó, si bé el tema del sexe és tractat com un tabú, en el fons són uns depravats. Però bé, què es pot dir d'una cultura que en alguns llocs té màquines expenedores de "calcetes usades" xD Fins aquests nivells arriben.
En fi, deixant això a banda, també hi ha un parell de coses que m'han cridat l'atenció. Una és que aquí, al contrari que a molts països, no han desaparegut les cabines telefòniques, en trobarem moltes per tot arreu. Bastant curiós venint d'un dels països més desenvolupats tecnològicament i on tothom va sempre a la última en tot. L'altra és que aquí és mooolt comú veure tant a joves com a adults amb la seva psp, la seva nintendo 3DS o el seu manga a la mà, i molts cops són els típics "salary man", amb els seus tratges, corbata i maletí. També és molt comú trobar adults i inclús vells comprant a botigues d'aquesta temàtica. Un altre tema és que entre les noies també són uns hobbies molt més extesos que en altres països. I el que més em crida l'atenció és la facilitat de trobar tot tipus de gent barrejada sense que ningú es rigui de ningú ni es molesti per l'aspecte estrambòtic d'una persona, aquí es respecta molt a tothom i això és una cosa de la que haurien d'aprendre altres països. En fi, són les 11:56, he fet un transbord a Ueno mentre escrivia això i m'he despistat passant-me 5 parades de llarg. Hauré d'agafar la línia cap a l'altra banda. Us deixo per no tornar-me a perdre, que ja són ganes de passar-me mitja hora més de tren perquè si.
12:06 - Ja sé què ha passat. Resulta que aquesta és una Rapid Line, que no para a totes les estacions, sent una d'elles la meva. Per això no he sentit que avisessin la parada. En fi, aniré fins la propera gran (shinagawa) i suposo que des d'allà podré agafar la línia normal. Fixa't tu, era una altra cosa que havia oblidat. Per la majoria de línies trobarem la "rapid line" i la normal. És important tenir un mapa a mà per quan haguem de moure'ns per Tokyo. Jo en vaig demanar un i a més tinc una còpia al mòbil que vaig buscar pel google i de fet és la que utilitzo, per comoditat.
12:16 - Acabo de veure un Lemming XD Era una senyora que devia tenir uns 40 o 45 anys i duia el cabell tenyit de verd i amb el tall idèntic a aquest simpàtics animals virtuals. Només li faltava anar vestida amb el mono blau. Llàstima que estigui prohibit fer fotos a les estacions xD
14:54 - Al final no he dinat sushi, massa car i poca gana. He estat una estona pel mercat i després he passejat pel barri. He dinat a un lloc bo i barat. El plat es deia algo així: カツカレーライス que es pronuncia algo així com katsukare raisu i em sembla que significa arròs al curry i algo més que no sé què és.
18:02 - Estic a Shibuya. He decidit fer una última visita ja que he comprat el pass d'un dia de JR i encara era aviat. Aquest matí, quan anava cap al mercat del peix, m'he trobat amb una parella una mica perduda mirant en un mapa. He vist que parlaven espanyol i els he preguntat on anaven i si havien estat al mercat perquè jo també estava perdut. Resulta que ell és català i ella brasilenya i viuen a torrelles de llobregat. Hem estar comentant una mica els nostres respectius viatges i en general hem vist el mateix amb algunes diferències. Han comentat que ells pràcticament no s'han trobat espanyols, potser en dues o tres ocasions en més de 10 dies. M'ha fet gràcia perquè jo me n'he trobat cada dia, però m'ha fet més gràcia encara el fet de que en els següents 40 minuts m'he creuat ni més ni menys que amb 4 parelles espanyoles diferents i durant la resta del dia almenys amb una parella més i amb tres noies per la zona del palau imperial. No entenc com és possible que ells n'hagin vist tant pocs.
Deixant això a banda, com ja he comentat he estat pel mercat però finalment no m'he quedat a dinar allà. Els menús ronden els 2500-3500 yens i tenia poca gana. Tal com m'ha dit la parella amb la que he estat parlant lo seu és venir a les 6 del matí, que hi ha moltíssim moviment i la subasta és molt interessant. Ells van venir ahir. Bé, el cas és que després he anat a donar un tomb i al final he dinat pel camí. Després he agafat el tren cap a Kanda ja que encara no havia visitat el palau imperial. Allà he arribat cap a les 3 i mitja i he pogut estar una hora perquè a les 4 i mitja ja comencen a fer fora la gent. El palau no l'he sabut trobar, els jardins són enormes i no hi ha qui entengui ni els mapes que hi ha allà ni els de la guia del lonely planet. Això si, els jardins estan bastant bé i la zona contrasta molt amb els gratacels. Per cert, de l'estació de Shimbashi fins al mercat com a molt hi ha deu minuts caminant, és més a prop del que diuen, un cop m'han dit en quina direcció era he arribat molt fàcilment, és casi recte tal com surts. De l'estació de Kanda fins als jardins imperials també hi ha uns deu minuts, però el camí és bastant més enrevessat, però bé, si hi he arribat és que qualsevol ho pot fer.
A les 16:40 aproximadament he marxat d'allà. De camí a l'estació he estat pensant si marxar directament a l'hotel o no, i com ja he comentat al ser bastant aviat i tenir el pass d'un dia de JR he decidit anar a Shibuya, simplement per seure aquí a la plaça del famós creuament i veure les pantalles gegants i la gent que va i bé. Mentre era aquí, ara ja fa una estona, un extranger amb pinta de ser dels països nòrdics m'ha demanat ajuda perquè estava desesperat buscant la seva pensió. Amb l'ajuda del lonely planet i el mapa que tenia ell l'he intentat indicar, però els carrers de japò en general no tenen cap nom, pel que has de prendre com a punts de referència els centres comercials, les estacions i qualsevol lloc destacable ja sigui la policia, bombers, correus, etc. El problema és que justament en aquest barri sé orientar-me per trobar les botigues que he visitat però dels punts de referència que teníem als mapes, res. Finalment, li he indicat el que m'ha semblat correcte prenent com a punt de referència l'estació i resulta que l'he enviat just en direcció contrària. Pel camí l'hi han indicat la direcció i quan ha passat per aquí m'ha dit que era cap a l'altra banda. Bé, jo ja l'he avisat que no ho tenia clar.
I res, em quedaré aquí mitja hora més, que es faci una mica fosc i m'enfilaré cap a l'hotel. Ara ja puc fer una estimació del que he gastat en el viatge i puc dir que comptant avió, JR Pass, hotels, beguda, menjar, atraccions turístiques i transport, estic roçant els 3000€ 100 amunt 100 avall. Però també puc dir que hi ha molts llocs per on retallar i que estic comptant souvenirs i coses que m'han demanat i m'han de pagar (50€ com a molt, però tot suma). De totes maneres he de fer el càlcul exacte quan torni i també comprovar quines comissions s'ham quedat els de Caixa Catalunya per les operacions amb VISA i l'extracció d'efectiu en caixers, que he necessitat dues vegades. Ara tinc el just per sopar i anar demà a l'aeroport (amb uns 800 yens de marge). Demà m'he de llevar a les 6 i mitja, anar amb JR fins a Nippori i allà agafar el Keisei Skyline fins la terminal 2 de Narita. En total hauria de ser un trajecte de poc més de 60 minuts i hauria d'arribar allà poc abans de les 9 del matí (les 2 de la nit hora espanyola, més o menys). L'avió surt a les 11 del matí, arriba cap a les 15h a Helsinki i a les 20:20 a Barcelona. Aquestes hores són respectives de cada franja horària, el viatge en total ronda les 15 o 16 hores. I això ha estat tot! Sincerament, ja tinc ganes de tornar... al Japó!
El barri i el mercat. El mercat per fora és una mica lleig, tot s'ha de dir, de dins no tinc fotos
Ara passem a altres temes interessants, en aquest cas el transport un cop s'hagi acabat el nostre JR Pass. Tenim varis passes tant de tren com de metro i varis combos. En el meu cas he agafat el Tokunai Pass de JR, ja que em trobo més còmode amb les línies JR que no pass amb les de metro. D'aquestes, n'hi ha de diferents companyies i només tenen indicacions en japonès, a més són una mica més complicades d'utilitzar. No impossible, però les JR són més clares en tots els sentits. En el cas del Tokunai Pass que he comprat, són 730 yens a canvi de viatges ilimitats en tota la zona interior de Tokyo (exclòs Yokohama, per exemple) però ens serveix per la Yamanote line que ens porta a la majoria de llocs d'interès, així que està molt bé i ho amortitzem visitant dos barris i tornada a l'hotel. També tenim un combo de JR + metro i busos de Toei (crec!) que val uns 1590 yens. Després, tenim un 1-day-pass de Tokyo Metro per uns 700 yens i un de Toei per uns 800. A banda, també hi ha un combo metro Toei + Tokyo metro per 1000 yens. Conclusió: Hem de comprar el que més ens convingui en funció del que volguem visitar o decidir què visitar en funció del pass que preferim, que és el que jo he fet. De fet al mercat puc arribar en metro, em deixa al davant, però trobo que caminar 15 minuts amb JR està bé perquè així de pas veig el barri i perquè després podré anar a altres llocs agafant unes línies que ja conec sense necessitat d'investigar els recorreguts de les línies de metro.
I ara, la curiositat del dia: a algunes estacions, a les escales mecàniques, veurem cartells on surt una càmara fotogràfica i a sota posa "watch out for the up-skirting!" XD això es tradueix algo així com "vigila amb la teva faldilla", no és traducció literal (upskirting seria "pujada de faldilla") però és la que més s'ajusta al tema que estem tractant. Bàsicament es refereix a que molts japonesos es dediquen a fer fotos a sota les faldilles de les noies que hi ha més amunt. És algo molt típic a japó, si bé el tema del sexe és tractat com un tabú, en el fons són uns depravats. Però bé, què es pot dir d'una cultura que en alguns llocs té màquines expenedores de "calcetes usades" xD Fins aquests nivells arriben.
En fi, deixant això a banda, també hi ha un parell de coses que m'han cridat l'atenció. Una és que aquí, al contrari que a molts països, no han desaparegut les cabines telefòniques, en trobarem moltes per tot arreu. Bastant curiós venint d'un dels països més desenvolupats tecnològicament i on tothom va sempre a la última en tot. L'altra és que aquí és mooolt comú veure tant a joves com a adults amb la seva psp, la seva nintendo 3DS o el seu manga a la mà, i molts cops són els típics "salary man", amb els seus tratges, corbata i maletí. També és molt comú trobar adults i inclús vells comprant a botigues d'aquesta temàtica. Un altre tema és que entre les noies també són uns hobbies molt més extesos que en altres països. I el que més em crida l'atenció és la facilitat de trobar tot tipus de gent barrejada sense que ningú es rigui de ningú ni es molesti per l'aspecte estrambòtic d'una persona, aquí es respecta molt a tothom i això és una cosa de la que haurien d'aprendre altres països. En fi, són les 11:56, he fet un transbord a Ueno mentre escrivia això i m'he despistat passant-me 5 parades de llarg. Hauré d'agafar la línia cap a l'altra banda. Us deixo per no tornar-me a perdre, que ja són ganes de passar-me mitja hora més de tren perquè si.
12:06 - Ja sé què ha passat. Resulta que aquesta és una Rapid Line, que no para a totes les estacions, sent una d'elles la meva. Per això no he sentit que avisessin la parada. En fi, aniré fins la propera gran (shinagawa) i suposo que des d'allà podré agafar la línia normal. Fixa't tu, era una altra cosa que havia oblidat. Per la majoria de línies trobarem la "rapid line" i la normal. És important tenir un mapa a mà per quan haguem de moure'ns per Tokyo. Jo en vaig demanar un i a més tinc una còpia al mòbil que vaig buscar pel google i de fet és la que utilitzo, per comoditat.
12:16 - Acabo de veure un Lemming XD Era una senyora que devia tenir uns 40 o 45 anys i duia el cabell tenyit de verd i amb el tall idèntic a aquest simpàtics animals virtuals. Només li faltava anar vestida amb el mono blau. Llàstima que estigui prohibit fer fotos a les estacions xD
14:54 - Al final no he dinat sushi, massa car i poca gana. He estat una estona pel mercat i després he passejat pel barri. He dinat a un lloc bo i barat. El plat es deia algo així: カツカレーライス que es pronuncia algo així com katsukare raisu i em sembla que significa arròs al curry i algo més que no sé què és.
Aquí he dinat, 300 yens un arròs amb curry molt bó i no me l'he ni pogut acabar!!
18:02 - Estic a Shibuya. He decidit fer una última visita ja que he comprat el pass d'un dia de JR i encara era aviat. Aquest matí, quan anava cap al mercat del peix, m'he trobat amb una parella una mica perduda mirant en un mapa. He vist que parlaven espanyol i els he preguntat on anaven i si havien estat al mercat perquè jo també estava perdut. Resulta que ell és català i ella brasilenya i viuen a torrelles de llobregat. Hem estar comentant una mica els nostres respectius viatges i en general hem vist el mateix amb algunes diferències. Han comentat que ells pràcticament no s'han trobat espanyols, potser en dues o tres ocasions en més de 10 dies. M'ha fet gràcia perquè jo me n'he trobat cada dia, però m'ha fet més gràcia encara el fet de que en els següents 40 minuts m'he creuat ni més ni menys que amb 4 parelles espanyoles diferents i durant la resta del dia almenys amb una parella més i amb tres noies per la zona del palau imperial. No entenc com és possible que ells n'hagin vist tant pocs.
La zona del Palau Imperial. Tota la zona és rodejada d'aigua, s'accedeix mitjançant uns petits ponts.
Deixant això a banda, com ja he comentat he estat pel mercat però finalment no m'he quedat a dinar allà. Els menús ronden els 2500-3500 yens i tenia poca gana. Tal com m'ha dit la parella amb la que he estat parlant lo seu és venir a les 6 del matí, que hi ha moltíssim moviment i la subasta és molt interessant. Ells van venir ahir. Bé, el cas és que després he anat a donar un tomb i al final he dinat pel camí. Després he agafat el tren cap a Kanda ja que encara no havia visitat el palau imperial. Allà he arribat cap a les 3 i mitja i he pogut estar una hora perquè a les 4 i mitja ja comencen a fer fora la gent. El palau no l'he sabut trobar, els jardins són enormes i no hi ha qui entengui ni els mapes que hi ha allà ni els de la guia del lonely planet. Això si, els jardins estan bastant bé i la zona contrasta molt amb els gratacels. Per cert, de l'estació de Shimbashi fins al mercat com a molt hi ha deu minuts caminant, és més a prop del que diuen, un cop m'han dit en quina direcció era he arribat molt fàcilment, és casi recte tal com surts. De l'estació de Kanda fins als jardins imperials també hi ha uns deu minuts, però el camí és bastant més enrevessat, però bé, si hi he arribat és que qualsevol ho pot fer.
A les 16:40 aproximadament he marxat d'allà. De camí a l'estació he estat pensant si marxar directament a l'hotel o no, i com ja he comentat al ser bastant aviat i tenir el pass d'un dia de JR he decidit anar a Shibuya, simplement per seure aquí a la plaça del famós creuament i veure les pantalles gegants i la gent que va i bé. Mentre era aquí, ara ja fa una estona, un extranger amb pinta de ser dels països nòrdics m'ha demanat ajuda perquè estava desesperat buscant la seva pensió. Amb l'ajuda del lonely planet i el mapa que tenia ell l'he intentat indicar, però els carrers de japò en general no tenen cap nom, pel que has de prendre com a punts de referència els centres comercials, les estacions i qualsevol lloc destacable ja sigui la policia, bombers, correus, etc. El problema és que justament en aquest barri sé orientar-me per trobar les botigues que he visitat però dels punts de referència que teníem als mapes, res. Finalment, li he indicat el que m'ha semblat correcte prenent com a punt de referència l'estació i resulta que l'he enviat just en direcció contrària. Pel camí l'hi han indicat la direcció i quan ha passat per aquí m'ha dit que era cap a l'altra banda. Bé, jo ja l'he avisat que no ho tenia clar.
I res, em quedaré aquí mitja hora més, que es faci una mica fosc i m'enfilaré cap a l'hotel. Ara ja puc fer una estimació del que he gastat en el viatge i puc dir que comptant avió, JR Pass, hotels, beguda, menjar, atraccions turístiques i transport, estic roçant els 3000€ 100 amunt 100 avall. Però també puc dir que hi ha molts llocs per on retallar i que estic comptant souvenirs i coses que m'han demanat i m'han de pagar (50€ com a molt, però tot suma). De totes maneres he de fer el càlcul exacte quan torni i també comprovar quines comissions s'ham quedat els de Caixa Catalunya per les operacions amb VISA i l'extracció d'efectiu en caixers, que he necessitat dues vegades. Ara tinc el just per sopar i anar demà a l'aeroport (amb uns 800 yens de marge). Demà m'he de llevar a les 6 i mitja, anar amb JR fins a Nippori i allà agafar el Keisei Skyline fins la terminal 2 de Narita. En total hauria de ser un trajecte de poc més de 60 minuts i hauria d'arribar allà poc abans de les 9 del matí (les 2 de la nit hora espanyola, més o menys). L'avió surt a les 11 del matí, arriba cap a les 15h a Helsinki i a les 20:20 a Barcelona. Aquestes hores són respectives de cada franja horària, el viatge en total ronda les 15 o 16 hores. I això ha estat tot! Sincerament, ja tinc ganes de tornar... al Japó!
Les últimes fotos d'aquest viatge, Shibuya, Tokyo :)
2 comentaris:
Com que tens ganes de tornar ... al Japó!, eh? No, si al final ja et veig vivint allà amb una japonesa... en fi, serà el que hagi de ser. El que m'ha quedat clar és que tornaràs...
Ah! Aviam si al viatge de tornada pots descansar més que a l'anada. Bon viatge!
Publica un comentari a l'entrada