Són les 20h, acabo de fer una petita migdiada tot i que aviat serà hora d'anar a dormir. El llit és una punyetera pedra pel que no he descansat gaire bé, a més començo a notar tot el cansament acumulat pel que no he aprofitat gaire el dia. A les 10 he sortit de l'hotel cap a l'estació.
En una de les moltes máquines expenedores de beguda (les trobaré a faltar, són super útils) he comprat un café amb llet per prendre-me'l pel camí. És en format de llauna i molt fred. Sorprenentment era molt bo, tinc clar què prendré cada matí. Aquí el café en llauna és molt típic. Com que trobes màquines expenedores en cada carrer (he arribat a veure 5 juntes) pots trobar tot tipus de beguda. Ahir mateix em vaig beure una que és similar a la fanta i es diu Dragon Ball Z. N'hi ha de diferents personatges, a mi em va tocar el cèlula (la llauna que obtens és aleatòria). Com anava dient, he anat fins l'estació.
Abans d'arribar he parat a uns grans magatzems (Big Camera) per comprar dos adaptadors de corrent. És curiós veure les botigues de Japó ja que per exemple aquí una de les múltiples sortides donava a l'estació, però és que literalment a la secció de teles de cop et trobes amb una guixeta de Japan Railways i les berreres d'accés, ni passadís ni històries, aquí optimitzen l'espai. Això era encara més acusat a Tokyo ja que allà per exemple entres a un petit edifici i cada planta és una botiga o inclús a Shibuya vaig trobar alguns llocs on una mateixa planta té dos o tres botigues diferents on només es separen per el típic detector antirobatori (com els que hi ha als supermercats, les dues barres blanques) i ale, ja ets en una botiga totalment diferent i que no té relació amb l'anterior.
En fi, com anava comentant, he anat a l'estació (ara si). Allà he localitzat l'oficina de turisme i he demanat un parell de plànols i un pase de viatges en bus ilimitats per un dia per 500 yen que no he amortitzat. M'he perdut per l'estació durant una estona fins que he trobat la sortida que buscava. El bus és fàcil d'utilitzar. Entres pel darrere i al sortir piques el bitllet. En els següents viatges només cal que ensenyis el bitllet al conductor/a. També pots no comprar cap bitllet abans de pujar i pagar directament allà. La màquina compta les monedes tota sola. Al bus una pantalla va anunciant les parades mentre una gravació les va dient en japonès i anglès. Això amb l'ajuda dels mapes és bastant útil per ubicar-te.
He seguit més o menys el trajecte planejat, començant pel Ginkakujii baixant pel camí de la filosofia on he trobat altres temples. En el Ginkakuji he demanat a un home que em fes una foto i m'ha recordat a la Sílvia, la meva germana, perquè no era geeens perfeccionista, què va -llegeixis amb ironia-. M'ha fet com 10 fotos i no ha quedat convençut amb cap. M'ha començat a explicar com funciona el modeanual de la càmara i perquè serveixen una pila de botons que té que no sabia ben bé de què servien, bàsicament m'ha donat una classe de fotografia amb un anglès bastant pobre i moltes senyes i mostres. Finalment m'ha dit que si vull fer bones fotos que em compri una càmara de veritat amb objectius intercanviables xD ell anava amb una reflex, suposo que estar acostumat amb una super càmara fa que quan toques una compacta trobis a faltar la qualitat. El xaval era de Taiwan. Respecte al que m'ha explicat he anat trastejant i realment pots obtenir millos fotos que amb el mode semi-automàtic, que és el que jo estava utilitzant fins ara, però el problema és que és molt de prova i error el que repercuteix durament en la càrrega de la bateria. Tant és així que finalment no me l'he volgut jugar perquè avui duia una bateria començada i l'altra totalment esgotada.
Tot i això, no m'he salvat de quedar-me tirat sense càmara abans de les 16h. He hagut d'acabar fent fotos amb el mòbil, i per molt que tingui un bon objectiu i 8mpx no deixa de ser pitjor que la càmara de 300€… suposo que em passa amb el mòbil i la Nikon el mateix que al taiwanès amb la Nikon i la Reflex xD sigui com sigui, m'he quedat sense bateria en el temple Nanzenji (o algo així). Allà he anat pujant fins arribar al cementiri i l'he anat rodejant fins trobar un camí bastant empimat que pujava la muntanya. He fet un parell de km pujant amunt per un lloc que tinc dubtes que fos un caminet, però m'he creuat amb un parell de japonesos així que m'imagino que ho era xD finalment al veure que pujava i pujava he decidit baixar i d'alguna manera, camp a través i després de trobar-me una aranya gegant (només faltava el frodo allà) he acabat arribant al Nanzenji per una altra banda. D'allà he decidit tornar cap a l'hotel perquè estava molt cansat. He baixat caminant uns tres o quatre km fins arribar a una parada de bus on he agafat el número 100 que m'ha deixat a Kyoto Station. Un cop aquí, he passat per un Lawson (resulta que en tinc DOS a 5 minuts de l'hotel) i m'he comprat uns espaguetis amb dues hamburgueses per dinar per poc més de quatre euros (i era bo!) i també 5 onigiris per sopar que em menjaré aviat.
Finalment he dinat a l'habitació, gairabé a les 18h, i he fet una migdiada de 45 minuts. I aquí estic, a les 20:35 acabant d'escriure això. I si, he trigat més de mitja hora, és el que té escriure amb el mòbil. Bye! // 21:51 - Algú que no para de liar-la anant amunt i avall i movent coses (m'està molestant bastant) acaba de picar i d'intentar obrir la porta de la meva habitació xD abans que em donés temps de treure el cap he sentit que s'allunyava... en fi, a vaya un lloc m'he anat a allotjar. 00:25 - Els de l'habitació del costat porten una hora liant-la un huevo, no és tant difícil entendre el cartell que demana no fer soroll a partir de les 21h ~_~ vaig a dormir
En una de les moltes máquines expenedores de beguda (les trobaré a faltar, són super útils) he comprat un café amb llet per prendre-me'l pel camí. És en format de llauna i molt fred. Sorprenentment era molt bo, tinc clar què prendré cada matí. Aquí el café en llauna és molt típic. Com que trobes màquines expenedores en cada carrer (he arribat a veure 5 juntes) pots trobar tot tipus de beguda. Ahir mateix em vaig beure una que és similar a la fanta i es diu Dragon Ball Z. N'hi ha de diferents personatges, a mi em va tocar el cèlula (la llauna que obtens és aleatòria). Com anava dient, he anat fins l'estació.
Abans d'arribar he parat a uns grans magatzems (Big Camera) per comprar dos adaptadors de corrent. És curiós veure les botigues de Japó ja que per exemple aquí una de les múltiples sortides donava a l'estació, però és que literalment a la secció de teles de cop et trobes amb una guixeta de Japan Railways i les berreres d'accés, ni passadís ni històries, aquí optimitzen l'espai. Això era encara més acusat a Tokyo ja que allà per exemple entres a un petit edifici i cada planta és una botiga o inclús a Shibuya vaig trobar alguns llocs on una mateixa planta té dos o tres botigues diferents on només es separen per el típic detector antirobatori (com els que hi ha als supermercats, les dues barres blanques) i ale, ja ets en una botiga totalment diferent i que no té relació amb l'anterior.
En fi, com anava comentant, he anat a l'estació (ara si). Allà he localitzat l'oficina de turisme i he demanat un parell de plànols i un pase de viatges en bus ilimitats per un dia per 500 yen que no he amortitzat. M'he perdut per l'estació durant una estona fins que he trobat la sortida que buscava. El bus és fàcil d'utilitzar. Entres pel darrere i al sortir piques el bitllet. En els següents viatges només cal que ensenyis el bitllet al conductor/a. També pots no comprar cap bitllet abans de pujar i pagar directament allà. La màquina compta les monedes tota sola. Al bus una pantalla va anunciant les parades mentre una gravació les va dient en japonès i anglès. Això amb l'ajuda dels mapes és bastant útil per ubicar-te.
He seguit més o menys el trajecte planejat, començant pel Ginkakujii baixant pel camí de la filosofia on he trobat altres temples. En el Ginkakuji he demanat a un home que em fes una foto i m'ha recordat a la Sílvia, la meva germana, perquè no era geeens perfeccionista, què va -llegeixis amb ironia-. M'ha fet com 10 fotos i no ha quedat convençut amb cap. M'ha començat a explicar com funciona el modeanual de la càmara i perquè serveixen una pila de botons que té que no sabia ben bé de què servien, bàsicament m'ha donat una classe de fotografia amb un anglès bastant pobre i moltes senyes i mostres. Finalment m'ha dit que si vull fer bones fotos que em compri una càmara de veritat amb objectius intercanviables xD ell anava amb una reflex, suposo que estar acostumat amb una super càmara fa que quan toques una compacta trobis a faltar la qualitat. El xaval era de Taiwan. Respecte al que m'ha explicat he anat trastejant i realment pots obtenir millos fotos que amb el mode semi-automàtic, que és el que jo estava utilitzant fins ara, però el problema és que és molt de prova i error el que repercuteix durament en la càrrega de la bateria. Tant és així que finalment no me l'he volgut jugar perquè avui duia una bateria començada i l'altra totalment esgotada.
Tot i això, no m'he salvat de quedar-me tirat sense càmara abans de les 16h. He hagut d'acabar fent fotos amb el mòbil, i per molt que tingui un bon objectiu i 8mpx no deixa de ser pitjor que la càmara de 300€… suposo que em passa amb el mòbil i la Nikon el mateix que al taiwanès amb la Nikon i la Reflex xD sigui com sigui, m'he quedat sense bateria en el temple Nanzenji (o algo així). Allà he anat pujant fins arribar al cementiri i l'he anat rodejant fins trobar un camí bastant empimat que pujava la muntanya. He fet un parell de km pujant amunt per un lloc que tinc dubtes que fos un caminet, però m'he creuat amb un parell de japonesos així que m'imagino que ho era xD finalment al veure que pujava i pujava he decidit baixar i d'alguna manera, camp a través i després de trobar-me una aranya gegant (només faltava el frodo allà) he acabat arribant al Nanzenji per una altra banda. D'allà he decidit tornar cap a l'hotel perquè estava molt cansat. He baixat caminant uns tres o quatre km fins arribar a una parada de bus on he agafat el número 100 que m'ha deixat a Kyoto Station. Un cop aquí, he passat per un Lawson (resulta que en tinc DOS a 5 minuts de l'hotel) i m'he comprat uns espaguetis amb dues hamburgueses per dinar per poc més de quatre euros (i era bo!) i també 5 onigiris per sopar que em menjaré aviat.
Finalment he dinat a l'habitació, gairabé a les 18h, i he fet una migdiada de 45 minuts. I aquí estic, a les 20:35 acabant d'escriure això. I si, he trigat més de mitja hora, és el que té escriure amb el mòbil. Bye! // 21:51 - Algú que no para de liar-la anant amunt i avall i movent coses (m'està molestant bastant) acaba de picar i d'intentar obrir la porta de la meva habitació xD abans que em donés temps de treure el cap he sentit que s'allunyava... en fi, a vaya un lloc m'he anat a allotjar. 00:25 - Els de l'habitació del costat porten una hora liant-la un huevo, no és tant difícil entendre el cartell que demana no fer soroll a partir de les 21h ~_~ vaig a dormir
3 comentaris:
Després de dormir en aquest hotel, qualsevol llit et semblarà una meravella. Bona nit (casi bon dia per a tu!)
Vaya caminatas, al menos los autobuses están bien explicados. El inglés Taiwanés es súper frustrante, te lo dice uno que trabaja con proveedores taiwaneses, y para escribir entradas te iría de coña ( a parte de un portátil, of course) la Asus Transformer, la comodida de un teclado pero con bastante menos peso que un portátil.
Chaooo
Si, aunque.en realidad tengo un portátil de 13" que pesaenos de un quilo (es tipo mac book air) pero no lo traje precisamente para no llevar tanto trasto encima.
Publica un comentari a l'entrada