Dia 4 - Noboribetsu

Avui al matí ens hem llevat cap a les 8, tot i que vam anar a dormir bastant tard. Hem baixat a esmorzar i hem decidit anar als onsen (banys termals naturals) de Noboribetsu.

El tren ens ha deixat a l'estació sobre les 11 del matí. Segons la guia de la Lonely Planet, el bus triga uns 15 minuts fins a la zona on es troben els onsen, hotels, etc i també indicava que eren 7 o 8 km. Hem decidit anar caminant perquè sabíem que així sentaria molt millor el bany.

El trajecte ha estat llarg, hem trigat al voltant de 2 hores. A més, els últims 2 km hem hagut de fer-los per una carretereta de muntanya estreta sense massa lloc per on caminar. Per sort els cotxes anaven lents i s'apartaven de sobra.

Un cop hem arribat hem anat a dinar a un lloc on he provat un nou plat: はやしライス。Es tracta d'un plat d'arròs amb curry però canviant el curry per una espècie d'estofat. Molt bo.

Allà hi havia un noi jugant als dards en una màquina molt curiosa, ja que jugava online contra un jugador d'algun altre lloc del Japó! A part de tenir subwoofer amb 4 altaveus, la màquina tenia webcam integrada i així els jugadors es veuen a l'enorme pantalla que hi ha a sota de la diana, on també apareix la puntuació, rànquings nacionals, etc. Impressionant.

Després de dinar hem anat a la oficina de turisme per veure quin onsen recomanaven, que ha resultat ser el mateix de la guia. També hem aprofitat per mirar horaris de tornada amb bus, ja que no teníem intencions de tornar caminant. Després, hem enfilat cap a l'onsen. Es diu daitachi no sé què.

Al arribar allà hi havia 6 noies en kimono esperant en línia, i una d'elles ens ha acompanyat fins la zona dels banys. Quan arribes t'has de posar un calçat especial i deixar les coses en una taquilla. Llavors t'acompanyen cap a una altra zona on deixes la clau de la taquilla en una guixeta més petita que es tanca amb una clau-polsera submergible. Allà mateix hi ha cistells on deixes la roba, bàsicament et despulles completament. Quan estàs totalment despullat, agafes la tovallola que t'ha donat la senyora i entres a la zona de l'onsen.

Allà el primer que fas és anar a qualsevol dels taburets que hi ha a mà esquerra i et rentes molt bé tot el cos amb sabó, durant uns 10 minuts, llavors ja pots anar als banys. Aquí hi ha de totes temperatures, des de 30 i pocs fins a 43 graus. La millor zona és l'exterior, a l'aire lliure mentre veus la muntanya i escoltes els grills al teu voltant.

Després d'una bona estona, l'Arnau i el Jose han anat a la sauna i al jacuzzi i jo m'he quedat a la part de fora. Després, han vingut i ens hem ficat en el ofuro, a l'exterior, que bàsicament és un bany molt petit, de fusta, on caben com a molt 5 persones, i on hi ha la millor vista (per mi).

Al cap de 5 minuts ha aparegut un japonès que devia tenir més de 50 anys i hem estat parlant tres quarts d'hora amb ell (en total japonès). Resulta que per la feina es trobava a Hokkaido, venia del honshuu, crec (al sud de japó), i ha fet tot el trajecte en cotxe. Sembla ser que ha de fer una ruta en cotxe per Hokkaido. Ens ho hem passat genial, inclús l'Arnau anava enganxant coses de la conversa ja que els japonesos són molt expressius. Finalment, ha marxar i nosaltres no hem tardat gaire en fer el mateix.

Un cop a fora hem anat a buscar una birra ja que estàvem deshidratats i hem estat visitant botigues de guiri, inclús ens han ofert un tè verd boníssim on hi havia  un ninot de gos que repetia el que li deies. L'Arnau s'ho ha passat tope de bé dient-li tonteries jejeje. A tot això, ens hem tornat a creuar amb l'home de l'ofuro, que ens ha desitjat molt bon viatge. Molt simpàtic, l'home.

Saltant-me tot el trajecte de tornada, passo a l'última part del dia. Abans no ho he comentat, però el Jose ha quedat al matí amb un noi que és amic de la Tomomi-san, una de les tres amigues japoneses que va fer a Tokyo. Aquest home fa molts anys va estudiar espanyol, durant 2 anys. En principi anava a venir amb la seva dona i la seva filla (ell té 32 anys) però al arribar a l'hotel el Jose ha rebut un missatge conforme vindria amb un amic. Quan han arribat a l'hotel han dit que vindria la xicota d'un d'ells, que fa més de 5 anys que estudia espanyol i va estar un any vivint a mèxic, pel que el parla molt bé.

Hem anat a un restaurant on han demanat uns plats boníssims i molta cervesa. Majoritàriament hem utilitzat l'anglès com a idioma comú, tot i que també hem anat dient bastantes coses en japonès i espanyol. Hem parlat des de política fins a coses com Dragon Ball. とても楽しかったです(ha estat molt divertit). De fet, ens han dit que demà ens portaran a un altre lloc per la nit a menjar sopa de curry, un plat propi de Hokkaido.

I així acaba el dia, ens hem acomiadat i demà segurament anirem a Furano pel matí, abans de quedar amb ells al vespre. Ara són les 00:42, així que me'n vaig a dormir.

おやすみなさい！