16:47 - Avui m'he llevat a les 10. Estava molt, molt cansat. Cap a les 11 i mitja he arribat a Akihabara, aquesta vegada amb la intenció de revisar el barri més a fons. He de dir que he canviat la meva opinió inicial, aquest cop m'he ficat pels carrerons i cal dir que hi ha botigues amb coses molt rares i/o bé de preu. Especialment agradarà als "frikis" però puc assegurar que passejar per aquest barri no deixarà a ningú indiferent. Entre els maid coffe (cafeteries on les cambreres van de "lolita"), les noies que reparteixen publicitat pel carrer també vestides del rotllo lolita i sobretot les coses rares que es troben a les botigues tot plegat fa que sigui visita obligada. Possiblement ara puc dir que és el barri més interessant després de Shibuya (el qual s'ha guanyat la primera posició) potser empatant amb Shinjuku. Ara he parat a dinar, bastant tard especialment pels japonesos que a les 6 o les 7 ja comencen a sopar, però bé, també hi ha japonesos dinant aquí així que no destaco especialment. Bé, una mica si, perquè la majoria aquí son "salary man", tal com es coneixen els homes de negocis. Aquesta tarda possiblement aniré a veure la torre de Tokyo, des de la qual si fa bon temps es pot veure el Fuji.
19:34 - Després de voltar una mica més per Akihabara he decidit acostar-me a Shinjuku. L'altre dia vaig agafar la sortida est de l'estació, que és la zona comercial, i avui he agafat la oest que és la zona dels gratacels i oficines on grans multinacionals de renom tenen la seva central. L'estació és enorme, he hagut de caminar almenys deu minuts per un passadís fins arribar al carrer. La vista d'aquests edificis colosals és espectacular. Ben pocs n'hi ha a Barcelona d'aquest tamany (si és que n'hi ha) i aquí en canvi està plagat. Ara he anat fins l'edifici on hi ha la seu del govern ja que a dalt de tot hi ha un observatori des d'on veure la ciutat, concretament a la planta 45. No és tant amunt com el de la torre de Tokyo però aquell val entre 800 i 1400 yens (segons pugis al primer o al segon) i en canvi aquí és gratis xD clar, el problema és que aquí s'ha de fer una cua de 30 minuts, evidentment no tot pot ser perfecte. Bé, crec que el següent torn ja és per mi. Em sembla que ja ho vaig dir, però una cosa que he detectat en aquest viatge és que a Japó hi ha molts espanyols. Crec que no hi ha hagut ni un dia que no m'hagi creuat amb cap. El lloc més exagerat va ser Takayama on segurament em vaig creuar amb 8 o 10 catalans, però en general en veus a tot arreu, vagis on vagis. Bé! Ja estem pujant, per fi!
Vaya tela la tarda que estic tenint. He estat a l'observatori fent fotos durant tres quarts d'hora. Cap al final, se m'ha acudit la maravellosa idea d'utilitzar el meu Samsung Galaxy S II i el mapa dels trens com a suport per la càmara per elevar-la una mica (mentrestant, el trípode fent bonic a la maleta...) i després com que sóc tant -subnormal- llest he agafat el mapa i no el mòbil. Al cap de res m'he posat a fer cua per baixar a l'ascensor. Deu minuts més tard, m'he ficat la mà a la butxaca i sorpresa! No hi ha mòbil! Bé, he anat corrents cap al lloc on l'havia deixat i evidentment no hi era. Desesperat i notant que se'm queia el món he anat corrents a l'home que s'encarrega de controlar el tràfic de gent que puja i baixa de l'ascensor i li he explicat el problema. Quan m'ha dit "black cover? Samsung?" m'he tret un gran pes de sobre. M'ha dit que era a la primera planta. M'ha tocat tornar-me a posar a la cua i passar-me vint minuts fins poder baixar amb l'ascensor. Al arribar una noia ha preguntat en japonès qui era el que havia perdut el mòbil. Tot i que el meu japonès és molt pobre i generalment no m'estic enterant de res, això ho he entès perfectament, paraula per paraula. Sembla ser que el meu cervell s'ha activat de cop xD en fi, un de seguretat m'ha portat edifici endins fins una guixeta d'un despatx on hi havia el que semblaven policies i allà m'han començat a preguntar com era el mòbil: model, color, la funda, si tenia alguna enganxina... m'ho han intentat explicar amb una barreja d'anglès i japonès perquè sino no m'enterava de res. Per sort, sabien més anglès que no pas jo japonès i finalment he omplert el full amb les meves dades d'allotjament i personals i m'han portat fins la sortida. Quin descans, no us ho podeu imaginar.
A tot això, ja s'havien fet les 9 i pico i he anat corrents cap a l'estació. He agafat la chuo line fins a kanda i d'allà la yamanote fins a ueno. O això crec, perquè no sé com he anat a parar fins a Ueno, tot i que no sóc conscient d'haver fet cap transbord. De fet, porto més de mitja hora a la que pensava que era la línia que havia d'agafar. Finalment, he vist que a l'altra via arribava un tren que deia "for Ueno" i he pensat "serà aquest". He pujat i un home m'ha vist mirant el mapa amb cara no gaire convençut i amb l'anglès més perfecte que he sentit a un japonès (està claríssim que ha viatjat i està acostumat a l'idioma) m'ha indicat que estic a Ueno i quines parades hi haurà en aquest tren fins arribar a la meva. Fins i tot m'ho ha escrit en un paper! I aquí estic, a les 22:41, esperant que surti el tren al meu destí. No volia arribar més tard de les 22:30 perquè tanquen la porta principal de l'hotel. Per sort hi ha una "back door" que es pot obrir mitjançant un codi que em van donar ahir. I m'alegro molt d'haver tingut la maravellosa idea de guardar aquell paper a la cartera, perquè amb el despiste que porto... tot i així hagués preferit arribar abans, perquè què passaria si arribo i el codi és incorrecte? Hauré de dormir al carrer? Si no torno a actualitzar això, és que no he tingut sort i estic dormint amb els altres indigents. Cert, crec que a alguns ja us vaig dir que estic precisament al barri sels sense-sostre, així que suposo que en el pitjor dels casos no sentiré que destaco gaire xD -evidentment és broma-
Akihabara
19:34 - Després de voltar una mica més per Akihabara he decidit acostar-me a Shinjuku. L'altre dia vaig agafar la sortida est de l'estació, que és la zona comercial, i avui he agafat la oest que és la zona dels gratacels i oficines on grans multinacionals de renom tenen la seva central. L'estació és enorme, he hagut de caminar almenys deu minuts per un passadís fins arribar al carrer. La vista d'aquests edificis colosals és espectacular. Ben pocs n'hi ha a Barcelona d'aquest tamany (si és que n'hi ha) i aquí en canvi està plagat. Ara he anat fins l'edifici on hi ha la seu del govern ja que a dalt de tot hi ha un observatori des d'on veure la ciutat, concretament a la planta 45. No és tant amunt com el de la torre de Tokyo però aquell val entre 800 i 1400 yens (segons pugis al primer o al segon) i en canvi aquí és gratis xD clar, el problema és que aquí s'ha de fer una cua de 30 minuts, evidentment no tot pot ser perfecte. Bé, crec que el següent torn ja és per mi. Em sembla que ja ho vaig dir, però una cosa que he detectat en aquest viatge és que a Japó hi ha molts espanyols. Crec que no hi ha hagut ni un dia que no m'hagi creuat amb cap. El lloc més exagerat va ser Takayama on segurament em vaig creuar amb 8 o 10 catalans, però en general en veus a tot arreu, vagis on vagis. Bé! Ja estem pujant, per fi!
Vaya tela la tarda que estic tenint. He estat a l'observatori fent fotos durant tres quarts d'hora. Cap al final, se m'ha acudit la maravellosa idea d'utilitzar el meu Samsung Galaxy S II i el mapa dels trens com a suport per la càmara per elevar-la una mica (mentrestant, el trípode fent bonic a la maleta...) i després com que sóc tant -subnormal- llest he agafat el mapa i no el mòbil. Al cap de res m'he posat a fer cua per baixar a l'ascensor. Deu minuts més tard, m'he ficat la mà a la butxaca i sorpresa! No hi ha mòbil! Bé, he anat corrents cap al lloc on l'havia deixat i evidentment no hi era. Desesperat i notant que se'm queia el món he anat corrents a l'home que s'encarrega de controlar el tràfic de gent que puja i baixa de l'ascensor i li he explicat el problema. Quan m'ha dit "black cover? Samsung?" m'he tret un gran pes de sobre. M'ha dit que era a la primera planta. M'ha tocat tornar-me a posar a la cua i passar-me vint minuts fins poder baixar amb l'ascensor. Al arribar una noia ha preguntat en japonès qui era el que havia perdut el mòbil. Tot i que el meu japonès és molt pobre i generalment no m'estic enterant de res, això ho he entès perfectament, paraula per paraula. Sembla ser que el meu cervell s'ha activat de cop xD en fi, un de seguretat m'ha portat edifici endins fins una guixeta d'un despatx on hi havia el que semblaven policies i allà m'han començat a preguntar com era el mòbil: model, color, la funda, si tenia alguna enganxina... m'ho han intentat explicar amb una barreja d'anglès i japonès perquè sino no m'enterava de res. Per sort, sabien més anglès que no pas jo japonès i finalment he omplert el full amb les meves dades d'allotjament i personals i m'han portat fins la sortida. Quin descans, no us ho podeu imaginar.
A la primera foto veiem dos gratacels, a la segona, l'ajuntament
Fotos des de l'observatori
A tot això, ja s'havien fet les 9 i pico i he anat corrents cap a l'estació. He agafat la chuo line fins a kanda i d'allà la yamanote fins a ueno. O això crec, perquè no sé com he anat a parar fins a Ueno, tot i que no sóc conscient d'haver fet cap transbord. De fet, porto més de mitja hora a la que pensava que era la línia que havia d'agafar. Finalment, he vist que a l'altra via arribava un tren que deia "for Ueno" i he pensat "serà aquest". He pujat i un home m'ha vist mirant el mapa amb cara no gaire convençut i amb l'anglès més perfecte que he sentit a un japonès (està claríssim que ha viatjat i està acostumat a l'idioma) m'ha indicat que estic a Ueno i quines parades hi haurà en aquest tren fins arribar a la meva. Fins i tot m'ho ha escrit en un paper! I aquí estic, a les 22:41, esperant que surti el tren al meu destí. No volia arribar més tard de les 22:30 perquè tanquen la porta principal de l'hotel. Per sort hi ha una "back door" que es pot obrir mitjançant un codi que em van donar ahir. I m'alegro molt d'haver tingut la maravellosa idea de guardar aquell paper a la cartera, perquè amb el despiste que porto... tot i així hagués preferit arribar abans, perquè què passaria si arribo i el codi és incorrecte? Hauré de dormir al carrer? Si no torno a actualitzar això, és que no he tingut sort i estic dormint amb els altres indigents. Cert, crec que a alguns ja us vaig dir que estic precisament al barri sels sense-sostre, així que suposo que en el pitjor dels casos no sentiré que destaco gaire xD -evidentment és broma-
1 comentaris:
S'ha de prendre bona nota de que, perdre's pels carrerons, és una de les maneres de conèixer millor els llocs, perquè és més autèntic. Vaja tela amb el mòbil i... quina sort que has tingut! És clar, el cansament no perdona. Però tot va acabar bé. Perquè estàs al Japó. Si no, mira el que li va passar a la Sílvia... o a la Beth temps enrera...
Publica un comentari a l'entrada