Ahir estava massa cansat per posar-me amb això, així que aprofito ara que estic descansat per escriure la crònica d'ahir.
Realment no hi ha molt a explicar. Havíem de recórrer uns 1200km fins a Sapporo, tenint en compte que el Shinkansen (tren bala) només arriba a mig camí. En total van ser unes 10 hores de viatge amb varis transbords.
A les 7:50 vam marxar de l'hotel. L'Arnau va viure el que és agafar un tren en hores punta, al obrir-se les portes gairabé vam haver d'assaltar el tren a l'estil Tarzán per veure si espantàvem una mica els japonesos i ens feien lloc al tren. D'una manera o altra vam aconseguir entrar, cada un en un vagó diferent.
Anar en el tren en aquestes condicions és tot un test físic d'equilibri. Si aguantes tres parades amb 8kg a l'esquena, 2 en una mà i el kindle a l'altra sense aguantar-te en lloc, segur que pots batre récords al joc de la wii balance board.
Bé, per sort eren només 3 parades i vam sobreviure sense asfixiar-nos. Un copa Ueno vam anar directes a les línies del Shinkansen, que per sort eren molt a prop. Vam arribar amb un marge de temps de 20 minuts. El viatge en tren va anar bé, vam estar mirant el paissatge, llegint, dormint... Al cap de 3 hores i mitja -i havent passat per Fukushima ;) (a 40 o 50km de la central nuclear, cap perill)- vam arribar a Shin-Aomori. Pensàvem que ens trobaríem al Jose allà però no va ser així. Més tard descobriríem que havíem agafat trens diferents.
El viatge amb aquest tren va ser més mogut, a més vam travessar un túnel d'uns 54 km que passava a 250 sota el nivell del mar, per travessar des de l'illa principal fins a Hokkaido.
Al arribar a Hakodate ens vam trobar amb el Jose, ell ja havia dinat però nosaltres no així que vam comprar un obento boníssin que ens vam menjar al tren, ja que teníem menys de 20 minuts de marge des de que vam arribar fins que havíem de marxar.
A l'últim tren ens vam adonar que el temps no seria favorable aquests dies. Una boira molt, molt espessa, pluja, etc. Després d'una cervesa ens vam quedar clapats la resta del viatge (2 hores i mitja).
I, finalment, vam arribar a Sapporo :D el primer que vaig fer va ser comprar un paraigües. Després de patir per trobar l'hotel (està a 50 segons de l'estació, però ens ho vam manegar per perdre'ns) vam fer el check-in i vam deixar trastos. Després, vam anar a voltar. Jo no duia més que una fina samarreta de màniga llarga i entre la pluja i el vent vaig passar molt, molt de fred.
Al sortir de l'hotel vam anar cap al sud, buscant una plaça molt famosa on a l'hivern fan un festival on realitzen escultures de gel al més pur estil Eduardo manos-tijeras. Abans d'arribar-hi passes pel davant d'una torre de transmissió de televisió enorme que hi ha junt a un edifici de la cadena NHK.
Des de la plaça ens vam dirigir més al sud i després vam girar a la dreta ja que es veia bastanta llum i tenia pinta de ser un barri comercial, però tampoc vam trobar gran cosa, així que després de caminar una mica vam decidir tornar direcció nord. La veritat és que ens vam perdre. Pel camí vam parar a sopar en una cadena de restaurants que vindria a ser com un McDonalds de plats japonesos, en el sentit de que és un lloc de menjar ràpid 24 hores, però molt més bo i amb ingredients de veritat. Per tant l'única similitud amb la cadena d'hamburgueseries és el fet de que és el lloc on acudeixen els japonesos afamats on saben que sempre podran omplir l'estómac a un preu raonable. La cadena de restaurants és Yoshinoya. Bo i barat. Jo vaig menjar anguiles a la planxa amb arròs.
Al sortir d'allà vam tirar cap amunt, però estàvem perdudíssims. Vam preguntar a un japonès i ens va dir que agaféssim el metro, finalment ens va indicar més o menys cap a on havíem d'anar. Aparentment no anàvem tant malament. De fet va ser més un fallo al calcular distàncies, perquè érem conscients que havíem fet un trajecte cuadriculat (dreta, dreta, dreta), però va resultar que havíem caminat més tros del que crèiem de manera paralela al carrer de l'estació, i el fred i la pluja no ens deixaven parar-nos a estudiar la situació amb claredat.
Finalment vam arribar a l'hotel, vam mirar la previsió del temps on vam veure una icona de núvols amb uns quants llamps, que no tenia bona pinta. Tot i això mentre preníem una cervesa vam decidir que avui provarem sort amb Toya, a uns 90 minuts en tren de Sapporo, on hi ha un parc nacional molt important i varis onsen d'aigües termals naturals.
Així doncs, després d'un bon esmorzar, estem al tren en direcció Toya, on aprofito per acabar d'escriure aquesta entrada. Esperem que el temps es comporti, perquè a pesar de la previsió i de la tremenda boira de moment ni plou ni fa fred!
Ens veiem a la propera entrada!
Realment no hi ha molt a explicar. Havíem de recórrer uns 1200km fins a Sapporo, tenint en compte que el Shinkansen (tren bala) només arriba a mig camí. En total van ser unes 10 hores de viatge amb varis transbords.
A les 7:50 vam marxar de l'hotel. L'Arnau va viure el que és agafar un tren en hores punta, al obrir-se les portes gairabé vam haver d'assaltar el tren a l'estil Tarzán per veure si espantàvem una mica els japonesos i ens feien lloc al tren. D'una manera o altra vam aconseguir entrar, cada un en un vagó diferent.
Anar en el tren en aquestes condicions és tot un test físic d'equilibri. Si aguantes tres parades amb 8kg a l'esquena, 2 en una mà i el kindle a l'altra sense aguantar-te en lloc, segur que pots batre récords al joc de la wii balance board.
Bé, per sort eren només 3 parades i vam sobreviure sense asfixiar-nos. Un copa Ueno vam anar directes a les línies del Shinkansen, que per sort eren molt a prop. Vam arribar amb un marge de temps de 20 minuts. El viatge en tren va anar bé, vam estar mirant el paissatge, llegint, dormint... Al cap de 3 hores i mitja -i havent passat per Fukushima ;) (a 40 o 50km de la central nuclear, cap perill)- vam arribar a Shin-Aomori. Pensàvem que ens trobaríem al Jose allà però no va ser així. Més tard descobriríem que havíem agafat trens diferents.
El viatge amb aquest tren va ser més mogut, a més vam travessar un túnel d'uns 54 km que passava a 250 sota el nivell del mar, per travessar des de l'illa principal fins a Hokkaido.
Al arribar a Hakodate ens vam trobar amb el Jose, ell ja havia dinat però nosaltres no així que vam comprar un obento boníssin que ens vam menjar al tren, ja que teníem menys de 20 minuts de marge des de que vam arribar fins que havíem de marxar.
A l'últim tren ens vam adonar que el temps no seria favorable aquests dies. Una boira molt, molt espessa, pluja, etc. Després d'una cervesa ens vam quedar clapats la resta del viatge (2 hores i mitja).
Fotos vàries del viatge en tren, camí de Hokkaido
I, finalment, vam arribar a Sapporo :D el primer que vaig fer va ser comprar un paraigües. Després de patir per trobar l'hotel (està a 50 segons de l'estació, però ens ho vam manegar per perdre'ns) vam fer el check-in i vam deixar trastos. Després, vam anar a voltar. Jo no duia més que una fina samarreta de màniga llarga i entre la pluja i el vent vaig passar molt, molt de fred.
Al sortir de l'hotel vam anar cap al sud, buscant una plaça molt famosa on a l'hivern fan un festival on realitzen escultures de gel al més pur estil Eduardo manos-tijeras. Abans d'arribar-hi passes pel davant d'una torre de transmissió de televisió enorme que hi ha junt a un edifici de la cadena NHK.
Torre de retransmissió
Des de la plaça ens vam dirigir més al sud i després vam girar a la dreta ja que es veia bastanta llum i tenia pinta de ser un barri comercial, però tampoc vam trobar gran cosa, així que després de caminar una mica vam decidir tornar direcció nord. La veritat és que ens vam perdre. Pel camí vam parar a sopar en una cadena de restaurants que vindria a ser com un McDonalds de plats japonesos, en el sentit de que és un lloc de menjar ràpid 24 hores, però molt més bo i amb ingredients de veritat. Per tant l'única similitud amb la cadena d'hamburgueseries és el fet de que és el lloc on acudeixen els japonesos afamats on saben que sempre podran omplir l'estómac a un preu raonable. La cadena de restaurants és Yoshinoya. Bo i barat. Jo vaig menjar anguiles a la planxa amb arròs.
Al sortir d'allà vam tirar cap amunt, però estàvem perdudíssims. Vam preguntar a un japonès i ens va dir que agaféssim el metro, finalment ens va indicar més o menys cap a on havíem d'anar. Aparentment no anàvem tant malament. De fet va ser més un fallo al calcular distàncies, perquè érem conscients que havíem fet un trajecte cuadriculat (dreta, dreta, dreta), però va resultar que havíem caminat més tros del que crèiem de manera paralela al carrer de l'estació, i el fred i la pluja no ens deixaven parar-nos a estudiar la situació amb claredat.
Finalment vam arribar a l'hotel, vam mirar la previsió del temps on vam veure una icona de núvols amb uns quants llamps, que no tenia bona pinta. Tot i això mentre preníem una cervesa vam decidir que avui provarem sort amb Toya, a uns 90 minuts en tren de Sapporo, on hi ha un parc nacional molt important i varis onsen d'aigües termals naturals.
Així doncs, després d'un bon esmorzar, estem al tren en direcció Toya, on aprofito per acabar d'escriure aquesta entrada. Esperem que el temps es comporti, perquè a pesar de la previsió i de la tremenda boira de moment ni plou ni fa fred!
Ens veiem a la propera entrada!
1 comentaris:
Ja ja ja que dius d'una Wii això no és serio! Mola molt, espero veure un álbum de 200gb de fotos al fb o al Drive o on sigui! No perdis el tren home xD
Publica un comentari a l'entrada