I va arribar el dia en que havíem de marxar de Kyoto ;-(
Només vam dormir 5 hores perquè el dia anterior havíem reservat bitllet per les 8:24 i havíem tornat a l'hotel a les tantes. Vam fer el check-out i vam anar a agafar el tren.
El trajecte són 2 hores i 30 minuts. Al arribar a Shinagawa vam agafar el tren a Ikebukuro. Aquí vam fer el check-in, el Jose va poder entrar a la seva habitació però nosaltres havíem d'esperar almenys fins les 3, pel que vam haver de deixar les bosses davant de recepció.
Vam anar a dinar, vaig menjar un Katsu Udon boníssim. Al sortir, vam anar directes a Akihabara. El Jose tenia un compromís el dia següent, i l'altre ja marxava, així que havia de fer les compres aquest dia. El temps no acompanyava, feia fred i plovia una barbaritat però vam anar-hi igualment.
A Akihabara vam aprofitar per comprar moltes coses. Aquí també hi ha un Super Potato, encara més gran que el d'Osaka. A part de tot el que venen tenen moltes consoles retro endollades amb les que es por jugar. A destacar la Virtual Boy de Nintendo, un experiment amb poca tirada de l'any 96 on van tantejar el terreny del 3D estereoscòpic domèstic. L'efecte fuciona molt bé, creieu-me, però ràpidament mareja i provoca mal de cap, suposo que d'aquí ve la mala acollida que va tenir.
Jo vaig acabar comprant 6 discs de música i un VHS de Mononoke Hime per 105 yens (omg!!), una de les millors peçes de col•leccionista que tindré mai, i a un preu brutal (85 cèntims d'euro aproximadament). També vaig bloquejar l'objectiu en un parell de coses que, si veig viable portar a la maleta, compraré.
Quan vam acabar de patejar-nos Akihabara vam anar a l'hotel. Al entrar a l'habitació a l'Arnau se li van caure els ous a terra: És minúscula, són lliteres -jo hi comptava, ell no-. A més, no hi ha taquilles en tot l'hotel per deixar la bossa, el qual t'obliga a deixar-la davant de recepció, i qualsevol pot accedir ja sigui de l'hotel, o no.
En fi, vam deixar trastos i vam anar a la cafeteria de l'hotel a fer una birra. D'allà vam anar a sopar a un lloc molt típic japonès, fins i tot els preus eren en Kanji. Vaig tornar a menjar katsu udon, perquè no hi havia el que jo volia demanar, però era boníssim (i barat). Quan vam acabar vam dirigir-nos a la cafeteria de l'hotel, on esperava l'amic japonès del Jose. Vam passar un parell d'hores xerrant amb ell fins qur va haver d'agafar el tren.
A l'habitació vam anar sobre les 12 i vam veure que hi havia maletes, pel que no estaríem sols. S'han presentat quan ja dormíem, fent molt de soroll, però per sort al haver dormit poc jo estava super cansat i vaig adormir-me ràpid. I aquí va acabar el dia...
3 comentaris:
no diguis paraulotes,home,que aquest bloc el llegeixen menors! què li ensenyes a l'ona? :-P
tornaràs amb un nivell de japonès bestial,eh!
Més que els cullons a terra s'em van caure les fosses nassals a terra de la pudor a suor rància que feia xd lo de les lliteres era lo de menys xd
Més que els cullons a terra s'em van caure les fosses nassals a terra de la pudor a suor rància que feia xd lo de les lliteres era lo de menys xd
Publica un comentari a l'entrada