Dia 5 - Furano

El viatge fins a Furano són unes 2 hores. La gràcia de Furano és que hi ha un camp amb flors de molts colors i especialment flors de "lavanda" (no sé el nom en català, gomen ne) i tot plegat crea un contrast interessant. Per esbrinar com arribar allà, vam preguntar a l'oficina de turisme. Al sortir, vam estar xerrant una estona amb una noia que era nòrdica i devia tenir uns 30 anys, no recordo el país exacte, que havia estat vivint un any a sudamèrica, pel que parlava espanyol. Ha vingut a Japó per un mes aproximadament i està de ruta amb una bici carregada amb tots els trastos. Deia que aquell dia esperava fer uns 80 km i arribar gairabé a Sapporo (nosaltres havíem trigat dues hores en tren, per fer-nos la idea).

Des de l'estació, tal com ens havien indicat, vam agafar un altre tren que ens portava fins els jardins, però resulta que l'època en que floreix aquesta flor és d'aquí un mes. De totes maneres vam aprofitar almenys per tastar el famós "lavender ice cream", que era bastant curiós. Com que poca cosa més podíem fer, vam decidir tornar a Furano i anar a dinar.

Vam tornar a passar per la oficina de turisme i ens van dir que hi havia molts llocs per menjar, fins i tot ens van donar un catàleg on apareixien uns 30 restaurants amb els seus horaris. La majoria -suposadament- tancaven a les 15h, però eren les 14h així que hi havia temps.

El més proper era d'un hotel i no ens feia massa gràcia, així que vam anar al segon més proper. Al arribar era tancat, tot i que segons el catàleg hauria d'estar obert. Vam anar al següent i al arribar també era tancat. Vam estranyar-nos però vam continuar al següent, que també era tancat. Vam seguir caminant i els dos que venien després també eren tancats. Bastant mosques vam anar caminant sense rumb intentant trobar alguna cosa, tot era tancat! Veient el tema vam anar al restaurant de l'hotel que era el més proper de l'estació i ens van dir que tenien la cuina tancada feia estona (eren les 14:45 aprox).

Desesperats vam anar a un lloc de ramen que havíem vist pel camí, però no havíem entrat perquè el dia anterior ja havíem menjat ramen. Al entrar es veia un lloc molt típic japonès, molt casolà, però quan vam dir a la senyora -en japonès- que érem tres persones ens va mirar amb molt mala cara i va fer el gest que utilitzen els japonesos per dir que no, creuant els braços amb forma de creu. Vam preguntar -en japonès- si ja s'havia acabat i la dona va seguir fent el mateix, amb cara de pomes agres i sense molestar-se el més mínim a contestar, tot i que parlàvem en la seva llengua.

Tant jo com el Jose vam captar molt bé el missatge, vam fotre el camp i la veritat és que vam estar molt molestos. Teníem ganes simplement de marxar de Furano però el tren encara trigaria una hora i havíem de menjar si o si perquè havíem quedat amb els japonesos per sopar cap a les 20h.

Després de mitja hora caminant, donant voltes, vam trobar un combini on vam agafar quatre xorrades que ens vam menjar en un banc.

Conclusió: Si aneu a Furano, assegureu-vos que sigui l'època correcta i sobretot no mengeu a la ciutat. Porteu-vos un obento o mengeu a un altre lloc. Pel que a mi respecta és un lloc al que dubto que torni mai més per moltes vegades que vingui al Japó. Punt i a part.

Per la nit, poc després d'arribar a Sapporo, havíem quedat amb els els japonesos que ens van portar a sopar a un restaurant la especialitat del qual és la sopa de curry. Hi havia 5 nivells de picant, que es deien algo així:

1- Newbie
2- Amateur
3- Normal
4- Master
5- Enlightenment

Jo i el Jose vam demanar el nivell 2 i picava de forma considerable. L'arnau i els dos japonesos van demanar el 3, que era bastant bèstia, el vaig tastar i dono fe. No vull ni imaginar-me com deu ser el 5 perquè la diferència entre el 2 i el 3 era bastant gran.

Després ens van dur a un lloc molt, molt autèntic on ells solen anar molt sovint, i on vam trobar-nos amb la Fumiko. Un dels cambrers era amic seu i va resultar que era l'últim dia que treballava allà. A part de beure molta cervesa (que per cert, a japó és caríssima) també vam menjar makis amb Wasabi que en diuen "dynamite" perquè l'efecte picant és molt sobtat, intens i breu, i també vam menjar uns makis de natto, que té un gust similar al del formatge blau, però és més suau.

També vam practicar japonès, i ens van ensenyar els kanjis del seu nom. Per exemple la Fumiko s'escriu amb Fu del kanji "per sempre", el Mi del kanji "bonica" i el Ko del kanji "nena". Els kanjis els escullen ells mateixos quan n'aprenen prou.

Finalment ens vam fer una foto tots plegats i vam quedar que si mai venen per Barcelona els portarem a sopar amb nosaltres. En definitiva, una nit molt rodona, que almenys compensa en part la decepció que ens vam endur durant la resta del dia.

Ja ne!