Cada vegada estic més emprenyat amb l'hostal. Fa dos dies vaig fer una rentadora i vaig estendre la roba al terrat (que és el que diuen que has de fer). Doncs bé, encara no l'he pogut recollir. Tanquen la porta de les 21h a les 9h, ahir vaig marxar a les 7 del matí per tornar a les 22h i avui he sortit a les 8 i mitja (de totes maneres mai són puntuals, no valia la pena esperar.
Per si no fos prou, estic a l'estació de camí a Nara i m'acabo d'adonar que m'he deixat la targeta SD que vaig comprar ahir per la càmara. Si, si, aquella merda de targeta de 4GB que em va costar més de 15€. La meva recomanació: quan marxeu de viatge emporteu-vos el portàtil o almenys dues targetes de 8GB. No cometré dos cops el mateix error. Ara no tinc més remei que buscar per Nara i comprar ni que sigui una de 2GB, però pel que vaig veure et claven més de 10€, un timo, a més amb una de 2 i una de 4 seguiré sense tenir prou. Ja és trist, haver de gastar 25€ en dues targetes que sumen 6GB pel preu que a Barna compres una de 32. Clar, si trobés una botiga especialitzada sortiria molt més barat, però a Nara no crec que tingui més opció que conformar-me amb un supermercat 24 hores que són bastant més cars. Si hi hagués pensat quan era a Tokyo... però ara ja és tard i estem on estem.
Fa mitja hora he passat per l'oficina de correus. Al Japó en aquestes oficines pots trobar caixers automàtics internacionals. En aquesta en concret hi havia com 8 o 9 caixers. El problema és que el canvi està a 94.9 yens, i si quan era a 101 Caixa Catalunya m'oferia 92... feu càlculs. De 40000 yens que he tret es quedaran un 8 per cent de comissió que venen a ser uns 2500 yens si els càlculs no em fallen… que pot ser pitjor és evident, però toca els ous igual, amb això em pagava les targetes SD. Per tant, aquí ve la meva segona recomanació del dia: quan vingueu, canvieu a Narita. És molt més rendible. Pels que no ho sapigueu, en català rentable és "allò que es pot rentar", la paraula correcta en aquest cas és rendible. He d'escriure amb propietat perquè la meva germana és traductora i ferma defensora de la bona escriptura, no m'arriscaré a que em caigui el seu càstig diví. Un accent o un signe de puntuació me'l pot deixar passar (escric amb un mòbil!) però de rendible a rentable el mistyping no és excusa :-P
10:55 - 5000 yens. Uns 55€. Això és el que he hagut de pagar per una punyetera SD de 8GB. Algú ha dit timo? Quina ràbia fa quan et tenen enganxat pels ous... però no tenia alternativa, les altres dues botigues de fotografia avui estaven tancades. Estic que trec foc pels queixals.
11:18 - Un cèrvol acaba d'intentar-se menjar el meu mapa de Nara mentre el llegia. Li he hagut de treure de la boca mentre una japonesa es partia la caixa
15:14 - La meva càmara de fotos de 300€ pràcticament nova acaba de passar a millor vida. S'ha acabat la bateria, li he canviat i ara diu "error de objetivo" i s'apaga tota l'estona. I passa just després de gastar-me casi 60€ en una SD de 8GB. A sobres amb la mudança vaig perdre totes les factures pel que possiblement no la podré reparar en garantia, per no dir que m'acaba de putejar mig viatge. En fi....
Bé, en el moment en que escric això ja han passat 24 hores des de l'últim moment que vaig escriure. Explicaré com va anar el dia ahir. Al matí, quan encara tenia càmara, vaig visitar un temple que té una pagoda bastant gran. No en recordo el nom, però si recordo que va ser construït amb fusta pràcticament en tota la seva totalitat. Evidentment, al llarg de 1000 anys va cremar-se completament 5 vegades, les mateixes que van haver-ho de reconstruïr, l'última d'elles fa 500 anys. Vàries vegades van cremar-lo i d'altres van ser accidents per culpa dels llampecs. Quan estava fent fotos se'm va acostar un home que rondaria els 60 o 65 anys i va resultar ser un guia. Aquí és bastant comú que hi hagi guies voluntaris que no cobren i normalment ho fan per practicar el seu anglès. Aquest tenia carnet i tot, i ell no ha de pagar per entrar als llocs turístics.
Sigui com sigui em va estar explicant la història i el significat de tot plegat, fins i tot de cada figura de l'interior, en general va ser molt interessant. A més un cop va saber que estudio japonès em va estar donant classes de kanji, tot i que de la meitat de les coses ja me n'he oblidat. Després vaig anar a una zona de temples més al nord, vaig dinar en un lloc molt bé i barat (just al nord del gran buda) i després ja vaig encaminar-me cap al lloc on va espatllar-se la meva càmara.
Finalment vaig visitar el casc antic de Nara on encara queden algunes cases privades que tenen més d'un segle. EDIT: Casi m'oblidava. Tornant de Nara em vaig equivocar i vaig acabar a Osaka xD Vaig aprofitar per mirar càmares al Youbashi que hi ha davant l'estació (grans magatzems) i d'allà va sorgir la idea funalment d'anar el dia següent a buscar una càmara a aquesta ciutat. Després ja si que vaig agafar el tren correcte fins a Kyoto. Per cert, l'estació de Osaka és enorme i un autèntic laberint. A més, les màquines de tiquets del metro funcionen diferent que a Tokyo. Aquí fiques els diners i uns botons negres a baix et marquen diferents imports (fins on hagis ficat) i només has de fer clic a l'import correcte. En el meu cas eren 230 yens. I si, has de saber l'import, pots consultar-ho a hyperdia o preguntar-ho a qualsevol persona que treballi allà. Ja miraré de buscar una foto de les màquines i explicar-ho bé, perquè si no saps com va pot ser un infern treure el tiquet.
Per si no fos prou, estic a l'estació de camí a Nara i m'acabo d'adonar que m'he deixat la targeta SD que vaig comprar ahir per la càmara. Si, si, aquella merda de targeta de 4GB que em va costar més de 15€. La meva recomanació: quan marxeu de viatge emporteu-vos el portàtil o almenys dues targetes de 8GB. No cometré dos cops el mateix error. Ara no tinc més remei que buscar per Nara i comprar ni que sigui una de 2GB, però pel que vaig veure et claven més de 10€, un timo, a més amb una de 2 i una de 4 seguiré sense tenir prou. Ja és trist, haver de gastar 25€ en dues targetes que sumen 6GB pel preu que a Barna compres una de 32. Clar, si trobés una botiga especialitzada sortiria molt més barat, però a Nara no crec que tingui més opció que conformar-me amb un supermercat 24 hores que són bastant més cars. Si hi hagués pensat quan era a Tokyo... però ara ja és tard i estem on estem.
Fa mitja hora he passat per l'oficina de correus. Al Japó en aquestes oficines pots trobar caixers automàtics internacionals. En aquesta en concret hi havia com 8 o 9 caixers. El problema és que el canvi està a 94.9 yens, i si quan era a 101 Caixa Catalunya m'oferia 92... feu càlculs. De 40000 yens que he tret es quedaran un 8 per cent de comissió que venen a ser uns 2500 yens si els càlculs no em fallen… que pot ser pitjor és evident, però toca els ous igual, amb això em pagava les targetes SD. Per tant, aquí ve la meva segona recomanació del dia: quan vingueu, canvieu a Narita. És molt més rendible. Pels que no ho sapigueu, en català rentable és "allò que es pot rentar", la paraula correcta en aquest cas és rendible. He d'escriure amb propietat perquè la meva germana és traductora i ferma defensora de la bona escriptura, no m'arriscaré a que em caigui el seu càstig diví. Un accent o un signe de puntuació me'l pot deixar passar (escric amb un mòbil!) però de rendible a rentable el mistyping no és excusa :-P
10:55 - 5000 yens. Uns 55€. Això és el que he hagut de pagar per una punyetera SD de 8GB. Algú ha dit timo? Quina ràbia fa quan et tenen enganxat pels ous... però no tenia alternativa, les altres dues botigues de fotografia avui estaven tancades. Estic que trec foc pels queixals.
11:18 - Un cèrvol acaba d'intentar-se menjar el meu mapa de Nara mentre el llegia. Li he hagut de treure de la boca mentre una japonesa es partia la caixa
Si, si, un d'aquests ha intentat menjar-se el meu mapa!
15:14 - La meva càmara de fotos de 300€ pràcticament nova acaba de passar a millor vida. S'ha acabat la bateria, li he canviat i ara diu "error de objetivo" i s'apaga tota l'estona. I passa just després de gastar-me casi 60€ en una SD de 8GB. A sobres amb la mudança vaig perdre totes les factures pel que possiblement no la podré reparar en garantia, per no dir que m'acaba de putejar mig viatge. En fi....
Aquest és el lloc exacte on s'ha espatllat la càmara. Aquestes fotos són fetes amb el mòbil.
Bé, en el moment en que escric això ja han passat 24 hores des de l'últim moment que vaig escriure. Explicaré com va anar el dia ahir. Al matí, quan encara tenia càmara, vaig visitar un temple que té una pagoda bastant gran. No en recordo el nom, però si recordo que va ser construït amb fusta pràcticament en tota la seva totalitat. Evidentment, al llarg de 1000 anys va cremar-se completament 5 vegades, les mateixes que van haver-ho de reconstruïr, l'última d'elles fa 500 anys. Vàries vegades van cremar-lo i d'altres van ser accidents per culpa dels llampecs. Quan estava fent fotos se'm va acostar un home que rondaria els 60 o 65 anys i va resultar ser un guia. Aquí és bastant comú que hi hagi guies voluntaris que no cobren i normalment ho fan per practicar el seu anglès. Aquest tenia carnet i tot, i ell no ha de pagar per entrar als llocs turístics.
Sigui com sigui em va estar explicant la història i el significat de tot plegat, fins i tot de cada figura de l'interior, en general va ser molt interessant. A més un cop va saber que estudio japonès em va estar donant classes de kanji, tot i que de la meitat de les coses ja me n'he oblidat. Després vaig anar a una zona de temples més al nord, vaig dinar en un lloc molt bé i barat (just al nord del gran buda) i després ja vaig encaminar-me cap al lloc on va espatllar-se la meva càmara.
Aquest és aquest home tant simpàtic que fa de guia gratuïtament (financiat per l'ajuntament)
Finalment vaig visitar el casc antic de Nara on encara queden algunes cases privades que tenen més d'un segle. EDIT: Casi m'oblidava. Tornant de Nara em vaig equivocar i vaig acabar a Osaka xD Vaig aprofitar per mirar càmares al Youbashi que hi ha davant l'estació (grans magatzems) i d'allà va sorgir la idea funalment d'anar el dia següent a buscar una càmara a aquesta ciutat. Després ja si que vaig agafar el tren correcte fins a Kyoto. Per cert, l'estació de Osaka és enorme i un autèntic laberint. A més, les màquines de tiquets del metro funcionen diferent que a Tokyo. Aquí fiques els diners i uns botons negres a baix et marquen diferents imports (fins on hagis ficat) i només has de fer clic a l'import correcte. En el meu cas eren 230 yens. I si, has de saber l'import, pots consultar-ho a hyperdia o preguntar-ho a qualsevol persona que treballi allà. Ja miraré de buscar una foto de les màquines i explicar-ho bé, perquè si no saps com va pot ser un infern treure el tiquet.
3 comentaris:
Qué putada lo del hostal, lo de la pasta y lo de la cámara, macho es que te ha tocado todo, a mi tb me ha pasado, haces planes contando que te vas a gastar "X" y al final te acabas gastando X*(Y) (ya te contaré).
Y lo siento por lo del ciervo, pero cuando lo he leído también me he descojonado imaginándote xDDD
Oye, cómo mola lo de los guías, y cómo mola lo de Osaka, ya solo me molaría verlo por el personaje xDDD.
El tema del guia està super-bé. Els diners... què hi farem. N'hi ha coses pitjors. L'important és viure totes les experiències que estàs vivint que són... interessantíssimes, amb les anècdotes pertinents. Això és viatjar!
Ohhhhhhh! Quan he llegit la paraula "rendible" he flipat, però la dissertació de després encara m'ha agradat més, hihihi
Jo també ho sento, però estic rient jo sola d'imaginar-te amb el cérvol! lol
Publica un comentari a l'entrada