La primera anècdota del dia és que mentre anàvem cap a Toya amb el tren hem descobert que l'Arnau i el Jose han fet el mateix mòdul de grau superior, a la mateixa escola, i tots dls de tarda. Mentre l'Arnau feia primer, el Jose feia segon, però no es van arribar a conèixer. Curiós.
Quan hem arribat a Toya, hem vist que el temps no era tant dolent com pintava la previsió, es veia el cel una mica tapat però sense núvols foscos que poguessin presentar-se en forma de pluja. Després d'estudiar el mapa de la guia de la Lonely Planet, hem creuat les vies i hem anat en la direcció en la que hem interpretat que es trobava el Toyako (とやこ -llac Toya-). Hem caminat aproximadament un quilòmetre quan ens hem trobat un túnel amb una llargada de 1950 metres, el qual hem trigat gairabé 30 minuts en creuar. Fins i tot ens hem posat a saludar a alguns cotxes i alguns ens retornaven el salut. El que fa l'avorriment jejeje
Un cop hem vist la llum al final del túnel -literalment-, hem topat de morros amb el Toyako, les vistes eren bastant xules i hem aprofitat per fer algunes fotos. A continuació hem baixat per un caminet fins al peu del llac, on hem fet més fotos i de pas un petit descans.
Un cop hem recuperat forces, hem seguit caminant fins a arribar al poble. Allà hem buscat la oficina de turisme i el Jose ha preguntat en japonès com arribar al Mt Tsusu (o algo així, és un volcà actiu que esclata cada 20-50 anys, l'últim cop l'any 2000) i ens han indicat que hi havia una parada de bus a prop que ens portava fins allà, però havíem d'esperar una hora, fins les 14:35.
Hem fet via cap a la parada que estava a 2 minuts i allà hem intentat entendre els horaris, però aquí tot és kanji, no hi ha res en anglès, ni furigana ni res per l'estil. Ja que la guixeta estava tancada entre les 13:20 i les 14:20 i eren les 13:25, el Jose -altre cop- ha preguntat a unes senyores grans que ens han ajudat a interpretar el mapa i ens han dit -tot en japonès, evidentment- el que ja sabíem, que el bus passava a les 14:35.
Com que teníem temps hem anat a dinar. Hi havia un restaurant de ramen davant l'estació i tenia bona pinta, així que ens hi hem ficat de cap. I quin encert! Per entre 6 i 8 euros per cap ens hem pres un bol gegant de ramen espectacular, amb diferència el més bo que he tastat.
L'Arnau ha fet els seus primers pinitos en japonès sota la nostra supervisió, com ara amb frases com ara 水をください (mizu wo kudasai, literalment "aigua, sisplau"), entre altres.
Al sortir he dit quatre xorrades més a la senyora i m'ha dit 日本語上手ですね, literalment "ets molt habilidós amb el japonès", al qual li he contestat que no, que em falta molt xD
Després d'això hem anat a l'estació i hem vist que ja havia arribat la senyora de la guixeta, així que aquest cop jo he anat i li he preguntat en un japonès gairabé perfecte a quina hora sortia l'últim bus dss del Mt Tsusu fins a on érem i quant de temps es trigava aproximadament en el trajecte entre els dos llocs. M'ha dit que el trajecte eren 30 minuts i que l'últim bus de tornada era a les 16:30.
Veient això hem hagut de fer un canvi de plans era inviable veure allò en menys de mitja hora, pel que hem decidit aplaçar-ho a demà passat. Al Jose li fa molta il•lusió ja que en aquella muntanya es va filmar una peli que li va agradar molt. Decidit això, hem anat cap a la costa del llac i ens hem fet vàries fotos. Hem vist tres japoneses bastant mones a les que hem demanat que ens fessin tres fotos, una amb cada una de les càmares. Com que no teníem clar com demanar-ho, hem provat amb "しゃしんをとってもいいですか" (shashin wo totte mo ii desu ka?) però han contestat "eeeeehh?" amb cara de sorpreses, pel que hem arribat a la conclusió que es pensaven que volíem fer fotos amb elles XDD (vale, reconec que a mi i al Jose no és que ens hagués importat gaire xD). Suposo que hauríem d'haver ficat al principi un " 私たちに" (watashi tachi ni, "a nosaltres..."), però bé, finalment amb una simple senyal a nosaltres ho han entès.
Després de veure que no és tant fàcil lligar amb una japonesa hem anat a comprar bitllets pel ferry que ens portava a l'illa central. Aquesta illa realment és un volcà inactiu, de fet el llac, que és enorme, és el cràter que es va formar amb el volcà.
El ferry era com el castell de disney en vaixell, amb les seves torres, banderes, etc. Les vistes estaven molt bé, i a l'illa tot i que estava bàsicament tallada al públic tenia una zona que es podia visitar i estava prou bé. A més m'he menjat un gelat de "blueberry yogurt" boníssim.
50 minuts més tard, ha tornar el ferry i hem pujat per fer la tornada. Aquí ve la segona anècdota del dia: hem vist un cigne (n'hi havia bastants) que sobrevolava l'aigua i parava prop de la costa, i de sobte ha girat cap a una japonesa que estava tot contenta obrint els braços del pal "vine maco!", i qua el cigne s'ha acostat de cop l'ha atacat intentant mossegar-li la panxa. La noia se l'ha tret de sobre i la bèstia l'ha començat a perseguir, lentament però amb persistència. 5 minuts més tard els he perdut de vista, però el bitxo seguia al seu darrere. Pobre noia.
Al tornar d'allà hem decidit provar sort amb un altre camí per no haver de travessar el túnel. Hem mirat un mapa i hem calculat que agafant l'altre camí hauríem de fer uns 8km caminant, i hem decidit que teníem forces per fer-ho. Hi havia un bus també, però no passava fins les 19:30, i faltaven gairabé 3 hores, així que dit i fet. Hem començat a caminar i hem fet uns 3km de pujada i almenys 5 de baixada, fins que al cap d'una hora i tres quarts hem arribat al costat de l'estació. En un combini proper hem comprat una cervesa ben merescuda i algo per picar (en el meu cas un onigiri).
A l'estació, hem esperat fins les 19h que és quan arribava em tren que ens portaria a Sapporo, en un trajecte d'uns 100 minuts.
Després d'arribar a l'hotel, vam decidir anar a sopar. Vam trobar un lloc que estava bastant bé, molt japonès, i bàsicament vam sopar yakitori.
Finalment, i després de vàries cerveses, vam anar a dormir.
El Jose i l'Arnau, al tren, de camí al Toya-ko
Quan hem arribat a Toya, hem vist que el temps no era tant dolent com pintava la previsió, es veia el cel una mica tapat però sense núvols foscos que poguessin presentar-se en forma de pluja. Després d'estudiar el mapa de la guia de la Lonely Planet, hem creuat les vies i hem anat en la direcció en la que hem interpretat que es trobava el Toyako (とやこ -llac Toya-). Hem caminat aproximadament un quilòmetre quan ens hem trobat un túnel amb una llargada de 1950 metres, el qual hem trigat gairabé 30 minuts en creuar. Fins i tot ens hem posat a saludar a alguns cotxes i alguns ens retornaven el salut. El que fa l'avorriment jejeje
L'entrada al túnnel de 2km...
...i la sortida, 30 minuts més tard :)
Un cop hem vist la llum al final del túnel -literalment-, hem topat de morros amb el Toyako, les vistes eren bastant xules i hem aprofitat per fer algunes fotos. A continuació hem baixat per un caminet fins al peu del llac, on hem fet més fotos i de pas un petit descans.
Un cop hem recuperat forces, hem seguit caminant fins a arribar al poble. Allà hem buscat la oficina de turisme i el Jose ha preguntat en japonès com arribar al Mt Tsusu (o algo així, és un volcà actiu que esclata cada 20-50 anys, l'últim cop l'any 2000) i ens han indicat que hi havia una parada de bus a prop que ens portava fins allà, però havíem d'esperar una hora, fins les 14:35.
Hem fet via cap a la parada que estava a 2 minuts i allà hem intentat entendre els horaris, però aquí tot és kanji, no hi ha res en anglès, ni furigana ni res per l'estil. Ja que la guixeta estava tancada entre les 13:20 i les 14:20 i eren les 13:25, el Jose -altre cop- ha preguntat a unes senyores grans que ens han ajudat a interpretar el mapa i ens han dit -tot en japonès, evidentment- el que ja sabíem, que el bus passava a les 14:35.
Com que teníem temps hem anat a dinar. Hi havia un restaurant de ramen davant l'estació i tenia bona pinta, així que ens hi hem ficat de cap. I quin encert! Per entre 6 i 8 euros per cap ens hem pres un bol gegant de ramen espectacular, amb diferència el més bo que he tastat.
L'Arnau ha fet els seus primers pinitos en japonès sota la nostra supervisió, com ara amb frases com ara 水をください (mizu wo kudasai, literalment "aigua, sisplau"), entre altres.
Al sortir he dit quatre xorrades més a la senyora i m'ha dit 日本語上手ですね, literalment "ets molt habilidós amb el japonès", al qual li he contestat que no, que em falta molt xD
Després d'això hem anat a l'estació i hem vist que ja havia arribat la senyora de la guixeta, així que aquest cop jo he anat i li he preguntat en un japonès gairabé perfecte a quina hora sortia l'últim bus dss del Mt Tsusu fins a on érem i quant de temps es trigava aproximadament en el trajecte entre els dos llocs. M'ha dit que el trajecte eren 30 minuts i que l'últim bus de tornada era a les 16:30.
Veient això hem hagut de fer un canvi de plans era inviable veure allò en menys de mitja hora, pel que hem decidit aplaçar-ho a demà passat. Al Jose li fa molta il•lusió ja que en aquella muntanya es va filmar una peli que li va agradar molt. Decidit això, hem anat cap a la costa del llac i ens hem fet vàries fotos. Hem vist tres japoneses bastant mones a les que hem demanat que ens fessin tres fotos, una amb cada una de les càmares. Com que no teníem clar com demanar-ho, hem provat amb "しゃしんをとってもいいですか" (shashin wo totte mo ii desu ka?) però han contestat "eeeeehh?" amb cara de sorpreses, pel que hem arribat a la conclusió que es pensaven que volíem fer fotos amb elles XDD (vale, reconec que a mi i al Jose no és que ens hagués importat gaire xD). Suposo que hauríem d'haver ficat al principi un " 私たちに" (watashi tachi ni, "a nosaltres..."), però bé, finalment amb una simple senyal a nosaltres ho han entès.
Després de veure que no és tant fàcil lligar amb una japonesa hem anat a comprar bitllets pel ferry que ens portava a l'illa central. Aquesta illa realment és un volcà inactiu, de fet el llac, que és enorme, és el cràter que es va formar amb el volcà.
El ferry era com el castell de disney en vaixell, amb les seves torres, banderes, etc. Les vistes estaven molt bé, i a l'illa tot i que estava bàsicament tallada al públic tenia una zona que es podia visitar i estava prou bé. A més m'he menjat un gelat de "blueberry yogurt" boníssim.
50 minuts més tard, ha tornar el ferry i hem pujat per fer la tornada. Aquí ve la segona anècdota del dia: hem vist un cigne (n'hi havia bastants) que sobrevolava l'aigua i parava prop de la costa, i de sobte ha girat cap a una japonesa que estava tot contenta obrint els braços del pal "vine maco!", i qua el cigne s'ha acostat de cop l'ha atacat intentant mossegar-li la panxa. La noia se l'ha tret de sobre i la bèstia l'ha començat a perseguir, lentament però amb persistència. 5 minuts més tard els he perdut de vista, però el bitxo seguia al seu darrere. Pobre noia.
Al tornar d'allà hem decidit provar sort amb un altre camí per no haver de travessar el túnel. Hem mirat un mapa i hem calculat que agafant l'altre camí hauríem de fer uns 8km caminant, i hem decidit que teníem forces per fer-ho. Hi havia un bus també, però no passava fins les 19:30, i faltaven gairabé 3 hores, així que dit i fet. Hem començat a caminar i hem fet uns 3km de pujada i almenys 5 de baixada, fins que al cap d'una hora i tres quarts hem arribat al costat de l'estació. En un combini proper hem comprat una cervesa ben merescuda i algo per picar (en el meu cas un onigiri).
A l'estació, hem esperat fins les 19h que és quan arribava em tren que ens portaria a Sapporo, en un trajecte d'uns 100 minuts.
Després d'arribar a l'hotel, vam decidir anar a sopar. Vam trobar un lloc que estava bastant bé, molt japonès, i bàsicament vam sopar yakitori.
Finalment, i després de vàries cerveses, vam anar a dormir.
7 comentaris:
Quina enveja que fas cabron... I això de lligar amb una japonesa... A veure si tens sort xató! I te a la portes un temps jaja
Cisnes asesinos en Japón... interesante...
Por lo demás, +1 a lo de ligarse la japonesita, a ver qué tal xD
Esclar que si!
Pues si, y olvidé mencionar que el mismo cisne, media hora antes, atacó también al Arnau xD
hahaha,pobre arnau! com va el seu japonès?
quan li he llegit a l'ona que no sabíeu interpretar el mapa,sha posat a plorar desconsoladament,que empàtica! (o potser pensava que teniu un japonès "de pena",juasss -nooo,que l'ona és molt maca!)
Japoneses assassines i cignes que us volíeu lligar... o va al revés? :P
Veig que t'ho estàs passant dpm, i practicant el japonès!
Publica un comentari a l'entrada