dissabte, 28 de juliol del 2012

Avui era el dia de Ohara, però no hi he anat perquè havia d'anar a Osaka a comprar una càmara. Després d'informar-me per internet he anat al que es coneix com a Den Den Town, l'equivalent d'Akihabara a Osaka. I què puc dir. El material que pots trobar és més variat i més barat que el de Tokyo. Després d'hores donant voltes i havent vist bastantes càmares he acabat per decidir-me per una com la que ja tenia, de segona mà. Els preus que m'oferien eren diferents segons la botiga, tots per sobre dels 20.000 yens. Finalment, he trobat una botiga on la venien per 18.600 yens, i després de regatejar una mica he aconseguit rebaixar-ho fins els 17.000. Tenint en compte lo car que està el yen, és un preu boníssim.

Un cop aconseguida la càmara m'he dedicat a rebuscar altres coses per les botigues de manga i videojocs i he trobat coses molt interessants. Si tingués lloc a la bossa m'hauria emportat moltes coses, sobretot material retro, perquè hi havia autèntiques gangues (super nintendos a 15€, aquí a barna les venen a 50). He dinat a un lloc per la zona que estava prou bé i he seguit el carrer fins la zona comercial que hi ha a les afores de Den Den Town. Semblava una espècie de Shibuya en miniatura peró era tot cobert. També hi havia bastantes pantalles gegants (a la zona descoberta que dóna a la carretera) però no són ni molt menys tant impactants com a Tokyo. Hi ha molts restaurants amb figures gegants penjades, desde dracs fins a toros, passant per crancs. Molt curiòs, és una manera de cridar l'atenció, i ho aconsegueixen. Després he volgut anar cap a l'estació i sopar per la zona però m'he desorientat i m'he acabat perdent durant gairabé una hora. Prenent la lluna com a referència he anat fent batudes per la zona i finalment he trobat el Den Den Town. He sopat fins a quedar-me tip per només 400 yens. A les zones turístiques inflen molt els preus però buscant bé he trobat fins i tot llocs on un plat de fideus costa 200 yens. En aquest cas he menjat fideus amb una espècie de curry molt picant. Ah, i a Japó l'aigua te la donen gratis, et van omplint la gerra amb aigua i gel només per tu. Un gran contrast respecte als espanyols que alguns et cobren fins i tot pels tovallons... després de sopar ja he anat fins a l'estació de Umeda amb el metro i d'allà he anat caminant fins JR Osaka per tornar a Kyoto.



3 comentaris:

Psyrgery ha dit...

Madre mía con el mercado retro, iba para allí y me quedaba solo xD.

De hecho, eso me recuerda que la Mega Drive que tengo es Japonesa (Franja morada en vez de Franja blanca), algo a tener en cuenta si quieres luego comprar juegos USA o PAL, que no te vayan en Super Famicom.

No está nada mal lo del agua, sobre todo para los gordetes como yo que comen con agua para no engordarse, comería sano y además barato jojojo

Aurora Sánchez Baeza ha dit...

De vegades va bé perdre's...

el fil d'ariadna ha dit...

Uala, molt bé, la càmera! És el mateix model que tenies,oi (no el nou)?

I el curry aquest tan picant era comestible?