A primera hora vam fer el check-out i vam anar a la fàbrica de Sapporo, on t'explicaven a base de fotografies, maquetes i ampolles antigues la història de la fàbrica. Al final del recorregut es podia fer un tast de cervesa i comprar merchandising.
Al sortir vam anar fins a l'hotel a recollir les bosses i d'allà vam anar a l'aeroport. Jo vaig haver d'anar tot el viatge de peu, ja que no havíem reservat i no hi havia seients lliures. Eren uns 40 minuts. Al arribar a l'aeroport tot eren asiàtics, només vam veure un estranger. Poc després va acostar-se un policia d'immigració que ens va demanar els passaports. Si agafen algú que porta més de 3 mesos al país i no té un visat que ho permeti, el deporten al país d'origen i li prohibeixen l'entrada al Japó de per vida.
Quan va veure que tot era correcte ens va ajudar a trobar a on havíem d'anar. El check-in per treure els bitllets era molt senzill, va ser ràpid. Al passar el control de seguretat a l'Arnau li van trobar una navalla a la bossa. Jo pensava que hi havia límit de pes per la bossa facturada, ja que al comprar el bitllet et demanaven quin pes portaries (havies de pagar extra) i com que la seva bossa pesava 17 quilos va traspassar coses a la maleta de mà. Resulta que se li havia anat la olla i va posar allà la navalla per treure pes a la facturada. Evidentment li van requisar (ja l'ha vist prou) però el van deixar passar.
El viatge en avió, ok. Turbulències fortes però vam arribar. A l'aeroport de Kansai vam haver d'agafar un bus cap a l'altra terminal, on hi ha enllaços amb estacions de tren, bus i taxis. Vam agafar un tren que ens va portar fins a Kyoto. Al sortir de l'estació vam anar a parar a un Bic Camera. En aquesta ciutat hi ha vàries entrades a l'estació des d'aquesta botiga (és com un corte inglés). Tens les teles al costat i de cop et trobes a una guixeta amb un revisor de l'estació, a 1 metre. Realment curiós.
Kyoto. Una ciutat que val la pena visitar. Al caminar pels seus carrerons sota la pluja lleugera vaig recordar les olors i sensacions general que em va causar Japó a l'anterior viatge. Aquesta ciutat té tota l'essència del país. Hi ha més de 2000 temples i encara queden moltes cases d'arquitectura clàssica, de fusta. Tokyo és el màxim exponent del que és una metropolis, però Kyoto és on queda constància dels contrastos entre el Japó modern i el Japó clàssic.
Després de fer el check-in vam anar a sopar. Jo vaig menjar katsu karee. Al acavar vam decidir anar a Gion, on si tens sort pots arribar a veure alguna geisha (queden poquíssimes que siguin autèntiques).
El passeig pel costat del riu està molt bé, tot i que la pluja va apretar. Al arribar a Gion va. trobar-nos uns carrerons molt clàssics, gairabé trets dels anys 30, genial. I suposo que vam tenir sort perquè vam arribar a creuar-nos amb tres o quatre geishas. No és que em treiés el son el fet d'anar-les a veure però al final sempre és interessant tot allò referent a la cultura japonesa.
Al marxar ens vam trobar amb un complex de temples molt xulo on vam poder fer bastantes fotos nocturnes. Després ja vam anar a l'hotel, en un passeig de 40 minuts per carrerons petits.
El dia en general va estar poc aprofitat degut a totes les hores de viatge, però suposo que el passeig final ho va compensar. Definitivament Kyoto és imperdible.
2 comentaris:
Kyoto tiene que ser impresionante, si es así como comentas que mezcla ambientes modernos con antiguos.
Qué pasada, más de dos mil templos.
Du bis glückspilze!
Sí, ya te digo, es un imprescindible, totalmente! Cualquiera que venga a Japón tiene parada obligatoria en Kyoto :)
Publica un comentari a l'entrada